“Igual que l'home que es penja, que en lloc de sentir el salt que fa en el buit després d'haver donat un cop de peu a la cadira on encara s'aguantava, darrera riba, només sent la corda que el serva, retingut fins al final, més subjecte que mai, lligat com mai no ho ha estat a l'existència de la qual es voldria desprendre, també Thomas, en el moment en què se sabia mort, se sentia absent, totalment absent de la seva mort”

Thomas l’Obscur – Maurice Blanchot