“a la llarga, els vius integren del tot els desapareguts. Pensar els morts tot pensant-se un mateix esdevé la fórmula de l'assossec. Se'ls veu tornar triomfalment a l'existència. Els cementiris es buiden. L'absència sepulcral es torna invisible. Les estranyes contradiccions s'esvaeixen. I és en un món harmoniós que cadascú continua vivint, immortal fins al final”

Thomas l’Obscur – Maurice Blanchot