“¿Qué no ho veien, que ell era una persona de carn i ossos? Tenia l'obligació de treballar per als altres, és clar, sabia quin era el seu lloc. D'acord. Havia nascut amb aquest destí. Ningú no en té la culpa, d'haver nascut amb un destí dolent. ¿Què s'hi pot fer? ¿Es pot canviar, la sort?”

Vides seques – Graciliano Ramos