“El bestiar augmentava, la feina anava com una seda, però el propietari continuava esbroncant-lo. Era natural. L'esbroncava perquè podia fer-ho, i en Fabiano escoltava les esbroncades amb el barret de cuiro sota el braç, demanava perdó i prometia esmenar-se. Mentalment es jurava que no es corregiria en absolut, perquè tot estava en ordre i l'amo només volia demostrar la seva autoritat, cridar ben fort que ell era el senyor. ¿Qui ho posava en dubte?”

Vides seques – Graciliano Ramos