“¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles
dins l'ordenació que ha constel·lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles
amb el silenci, entorn d'una altra immensitat;
i tota vida és camí de soledat”

Poesies – Màrius Torres