Poesies - Màrius Torres

© Bocins Literaris

Títol: Poesies

Autor: Màrius Torres

Any: 1933 - 1942

Edicions 62

 “No li cal vent a la mar perquè l'ona
trobi amotllat el seu camí.
Tota la meva llibertat em porta
a la teva platja, Destí”

Poesies – Màrius Torres

 “Per què qualsevol posta em fa plorar
si sé que cap no serà la darrera?”

Poesies – Màrius Torres

 “Tu, jove moribund que ara m'has dit Amarga,
amargs són els teus llavis per comprendre el meu gust!
Si em trobessis al fons d'una vida més llarga,
quan em diries Dolça també fores injust.
El meu sabor és fet de milions de vides
que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:
astres, ànimes, déus. I ara que ets tu que em crides,
seré un instant amarga de la teva amargor”

Poesies – Màrius Torres

 “Ah! Si el cel del meu cor pogués ser blau
després d'un dia tèrbol”

Poesies – Màrius Torres

 “¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles
dins l'ordenació que ha constel·lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles
amb el silenci, entorn d'una altra immensitat;
i tota vida és camí de soledat”

Poesies – Màrius Torres

 “No soc avar sinó del que he viscut”

Poesies – Màrius Torres

 “Que sigui la meva ànima, la corda d'un llaüt
per sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
sinó una sola nota, invariable, immensa”

Poesies – Màrius Torres

 “Odia, colpeix, embriaga't, besa,
batega més fort, gran covard, o mor
ja per sempre més d'enuig i tristesa!”

Poesies – Màrius Torres

 “l'Eternitat és sols un present que s'eixampla”

Poesies – Màrius Torres

 “Com una aigua tranquil·la reflecteix, cap al tard,
els núvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pel llac profund del teu esguard
l'ombra de les teves paraules.
Fins la paraula més difícil, els teus ulls
que fàcilment saben donar-la!
Quan, al fons dels silencis, la busques i et reculls,
la teva mirada ja parla”

Poesies – Màrius Torres