“Quan millor, Temps, s'acabaran mes queixes
si per donar-les, Temps, me dones temps?
Ai, Temps! De temps demano sols una hora
per a lograr, oh Temps, una hermosura
que temps ha, Temps, mon cor esclau adora:
a ton nom, Temps, faré una estàtua pura
d'aquell metal que el Temps avar adora,
i agrair-t'he tot temps, Temps, ma ventura”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia