 |
©
Bocins Literaris
|
“No és menester que digau
de qui sou, mes alegries,
que bé es coneix que sou mies
amb lo poc temps que durau”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia
“i los raigs amb què a penes me
tocàreu
de la llum celestial d'aqueixa cara,
perquè mon tendre cor no s'abrasara
amb tal pressa, senyora, els
retiràreu,
una piadosa crueltat usàreu:
juntament fóreu pròdiga i avara,
puix, excusant-me un mal que bé
causara,
de mil béns i dulçures me privàreu”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia
“trau-me de les tenebres d'aquest
llimb
on eixes mans me tenen sepultat
i, plenes de bellesa i crueltat,
contínuament m'estan donant suplim!
Si com a esclau meresc tan gran rigor,
com a lleal la llibertat meresc,
pus sols per a rendir-te-la la vull.
Agenolla't t'ho està pregant l'Amor;
obeeix a l'Amor, pus l'obeesc,
que ara és lo temps, mentres la sang
nos bull!”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia
“Quan millor, Temps, s'acabaran mes
queixes
si per donar-les, Temps, me dones
temps?
Ai, Temps! De temps demano sols una
hora
per a lograr, oh Temps, una hermosura
que temps ha, Temps, mon cor esclau
adora:
a ton nom, Temps, faré una estàtua
pura
d'aquell metal que el Temps avar
adora,
i agrair-t'he tot temps, Temps, ma
ventura”
Poesia
completa volum I – Francesc Vicent Garcia