“trau-me de les tenebres d'aquest llimb
on eixes mans me tenen sepultat
i, plenes de bellesa i crueltat,
contínuament m'estan donant suplim!
Si com a esclau meresc tan gran rigor,
com a lleal la llibertat meresc,
pus sols per a rendir-te-la la vull.
Agenolla't t'ho està pregant l'Amor;
obeeix a l'Amor, pus l'obeesc,
que ara és lo temps, mentres la sang nos bull!”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia