“es posà a destruir l'estàtua amb el martell. De primer colpejà el cap de la Justícia amb els ulls embenats, tot seguit colpejà l'espasa desembeinada que tenia a la mà, després tornà a acarnissar-se amb el cap fins a esclafar-lo del tot, i llavors atacà el cos. Al cap d'uns instants només quedaven uns quants trossos de bronze, d'un color blanc brut, escampats pel terra del pati. Els va recollir i els va llençar al cubell de les escombraries. La Justícia ja no molestaria ningú més”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil