“li va semblar que la ciutat s'havia tornat grisa, que s'estava corrompent, que es desintegrava, que tot es veia com cobert de pols i floridura, als aparadors de les botigues hi havia exposades capses de paper i tot d'objectes inútils, i la gent que caminava per les voreres feia cara d'infeliç i apesarada, com si tothom estigués aclaparat per algun pes que duia a sobre”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil