“Apaga aquells ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si el meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang”

Versions de Rilke i Nietzsche per Joan Vinyoli