Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

© Bocins Literaris

Títol: Joventut sense Déu

Títol original: Jugend ohne Gott

Autor: Ödön von Horváth

Traducció: Anna Soler Horta

Any: 1937

Editorial Fonoll

Joventut sense Déu és una novel·la d’Ödön von Horváth, que em resulta un regal i un descobriment, tant d’autor com d’editorial. Un llibre breu, de redacció impecable, ambientat en alguna ciutat (se sobreentén perquè no ho precisa) d’Alemanya a les portes de la segona guerra mundial i amb un règim nazi gairebé del tot implantat. La novel·la va ser retirada del territori dominat per Hitler tan bon punt van identificar-ne les seves tendències pacifistes i el seu autor va haver  exiliar-se a París.

El protagonista del llibre, un professor d’institut, explica la dificultat de compaginar la docència amb les consignes del règim (pensades per aniquilar el pensament crític) que els mestres no poden criticar ni rebutjar, sense ser considerats enemics, per educar uns alumnes que pateixen un daltabaix dels valors morals. Els joves, burletes i incrèduls, sembla que s’hagin desviat del camí de l’humanisme, que ell defensa, per seguir el de la disciplina (disfressada amb un alt component militar) que els prepararà per a la guerra i el combat futur. A través d’una trama d’intriga, el professor es veu embolicat en uns fets dels quals ell n’és en part responsable i que el posen entre les cordes de la covardia, la culpabilitat, la consciència i la dignitat. Quina d’elles el tensarà més? És lícit salvar-se un mateix a qualsevol preu? És la pròpia consciència la pitjor presó? Hi ha esperança per a una societat que ha ensinistrat als seus joves en el narcisisme, la venjança i la ignorància?

“Viuen en un paradís d'estupidesa, i el seu ideal és el menyspreu. Venen temps glaçats, l'era dels Peixos.

- Els Peixos?

- Ah,  només soc un astròleg amateur, però la Terra està entrant en el signe dels Peixos, i l'ànima de les persones es tornarà impassible, com la cara d'un peix...”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

“l'aspiració a la moral no val un rave, mentre que tothom s'abaixa els pantalons davant la barbàrie de la realitat”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

“Al corn de la lluna seu un home, penso, que fuma en pipa i s'ho pren tot a la fresca. I de vegades ens escup. Potser amb raó.

Bé deu saber el que es fa”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

“Un ball distingit. La flor i nata. L'alta societat.

Les parelles giravoltaven a la llum de la lluna.

La covardia amb la virtut, la mentida amb la justícia, la vilesa amb la força, la malícia amb el valor.

L'única que no ballava era la raó.

S'havia entrompat, la rosegaven els remordiments i rondava per allà dient, entre sanglots: <<Soc estúpida, soc estúpida!>>...

Ho va vomitar tot”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

“Des que existeix, la societat humana no pot renunciar al crim, per raons de supervivència. Però els crims s'encobrien, s'ocultaven, la gent se n'avergonyia.

Ara tothom en presumeix.

És una pesta”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

“Tots som al camp de batalla. Però on és el front?”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

“Que aquests nois rebutgin tot el que per a mi és sagrat encara podria passar. El que és greu és com ho rebutgen: sense conèixer-ho. I el pitjor de tot és que, a més, es neguen a conèixer-ho!

Per a ells, el fet de pensar és odiós.

Les persones els importen un rave! Volen ser màquines, cargols, rodes, pistons, corretges... I, encara més que màquines, voldrien ser munició: bombes, projectils, granades”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

“No es pensi que m'enredarà, vostè! Conec perfectament els camins tortuosos i els ardits perversos amb què pretén inocular el verí dels seus desvaris humanistes a les ànimes innocents dels infants!”

Joventut sense Déu - Ödör von Horváth

“de sobte constato amb estupor la freqüència amb què en els nostres temps se'ns serveixen veritats obsoletes com si fossin eslògans acabats de formular. O ha estat sempre així?”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth

“Passin, senyors, passin!

Facin penitència i paguin la culpa de la seva existència! No tinguin por, ja han fet tard!”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth