Càlcul d'estructures - Joan Margarit

© Bocins Literaris

Títol: Càlcul d’estructures

Autor: Joan Margarit

Any: 2005

Proa

 “L'engany va soscavant, és un minaire
brut de carbó, amb un llum encès al front:
així pot travessar tota una vida”

Càlcul d’estructures– Joan Margarit

 “Amb el llum apagat miro la nit.
L'ombra massissa del xiprer no es pot
gairebé distingir. Hi ha dubte, fred,
Venus llueix a un angle
i tot es va gelant, com dintre meu.
Quan un es va fent vell sovint es queda
aturat i mirant cap a la nit,
com qui estudia, abans de viatjar-hi,
plànols d'una ciutat desconeguda”

Càlcul d’estructures– Joan Margarit

 “Ara que només ets
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l'oblit?”

Càlcul d’estructures– Joan Margarit

 “Costa entendre la vida, no la mort.
En la mort no s'amaga cap enigma”

Càlcul d’estructures– Joan Margarit

 “Té la mirada fixa en algun punt
finestra enllà. Què estàs pensant?, li dius.
No esperes cap resposta: ho preguntes només
per saber com ressonen les paraules
en l'àmbit de la teva soledat.
Preguntar és perillós. Els records ara són
pots de gas verinós abandonats
en vells camps de batalla plens de flors”

Càlcul d’estructures– Joan Margarit