 |
©
Bocins Literaris
|
“Sísif, proletari dels déus, impotent i revoltat, coneix tot l'abast de la seva miserable condició: en això pensa durant el seu descens. La clarividència que havia de construir el seu turment consuma al mateix temps la seva victòria. No hi ha destí que no es venci amb el menyspreu”
El mite
de Sísif – Albert
Camus
“A l'home quotidià no li agrada arrribar tard. Ben al contrari, tot li urgeix. Però, al mateix temps, res no li interessa sinó ell mateix, sobretot en allò que podria ser. D'aquí la seva afecció al teatre, a l'espectacle, on li són proposats tants destins dels quals rep la poesia sense sofrir-ne l'amarguesa”
El mite
de Sísif – Albert
Camus
“A partir del moment que és reconeguda, l'absurditat esdevé una passió, la més punyent de totes. Però tota la qüestió consisteix a saber si podem viure amb les nostres passions, si podem acceptar la seva llei profunda, que és consumir el cor al mateix temps que l'exalten”
El mite
de Sísif – Albert
Camus
“Un món que podem explicar, encara que sigui amb males raons, és un món familiar. Per contra, en un univers de sobte desproveït d'il·lusions i de llum, l'home s'hi sent estranger. Es tracta d'un exili sense remei, perquè no hi ha records d'una pàtria perduda ni esperança d'una terra promesa. Aquest divorci entre l'home i la seva vida, entre l'actor i la seva decoració, és pròpiament el sentiment de l'absurditat”
El mite
de Sísif – Albert
Camus