Fauna autòctona (Poemes d'Ullapool) - Roser Bastida

© Bocins Literaris

Títol: Fauna autòctona

(Poemes d’Ullapool)

Autora: Roser Bastida

Any: 2021

Documents Documenta

 “Semblen ratpenats, les meves penes quan s'enlairen.
Fes-me cova amb dues mans.
Deixa'm tindre els ulls tancats
i el cap damunt la teva falda”

Fauna autòctona – Roser Bastida

 “No podem ser tots viatjants

que rodolen pel món, lliscant-hi per sobre.

Algú s'ha de quedar aquí, dic jo,

per si venen viatgers d'altres bandes.

Perquè puguin concloure: <<La gent d'allà és així,

la gent d'allà fa això>>

Algú els haurà d'obrir la porta”

Fauna autòctona – Roser Bastida

 “Reconec l'encanteri esmunyedís
d'uns altres ulls posats a dins
les meves conques.
Cau, com la pluja, un vernís
d'amor sobre les coses”

Fauna autòctona – Roser Bastida

 “De vegades, fins i tot, podem entendre'ns:
per miracle de la parla,
una idea flota alhora
en dos cranis que s'encenen.
No ens movem d'allà on estàvem,
però un descans brota i s'escampa
sobre els òrgans, recobrint-los
com de molsa.
I aquells dubtes que tinc sempre
ara em reboten molt més fluix
a les parets, i ja ni els sento”

Fauna autòctona – Roser Bastida

 “Com si fossin perles, enfilem
propòsits complerts
en un fil curt
i no acabem:
si en pesquem un,
un altre ens cau
per l'altre extrem”

Fauna autòctona – Roser Bastida

 “D'amor, de sort i de brillants, no se'n fabriquen:
hi ha els que hi ha i estan comptats,
però van passant de mans a mans,
com un relleu de cursa eterna entre els humans”

Fauna autòctona – Roser Bastida

 “L'esperàvem a la porta
amb les joguines esmolades.
Ens feia emplenar el temps
amb passatemps per nens idiotes.
Potser sí que érem petits,
però tot allò de pastar sorra
evidenciava el poc sentit
de l'existència”

Fauna autòctona – Roser Bastida