L'única història - Julian Barnes

© Bocins Literaris

Títol: L’única història

Títol original: The Only Story

Autor: Julian Barnes

Traducció: Alexandre Gombau i Arnau

Any: 2018

Angle Editorial

Només començar L’única història, Julian Barnes ens aborda amb una disjuntiva: “Què preferiríeu: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc?”, però tot seguit reconeix que no és un dilema vàlid perquè l’amor no permet elecció. Amb una forta arrancada com aquesta, en Paul ens narra en primera persona i passats cinquanta anys, la seva història d’amor amb la Susan.

L’amor del Paul i la Susan comença un estiu en un club de tennis. En Paul té 19 anys i és estudiant; la Susan en té 48, està casada, té dues filles més grans que en Paul i sembla que tingui una vida tranquil·la de mestressa de casa. En la primera part del llibre, serem espectadors d’un amor natural, desenfadat i intel·ligent. No és una història amorosa lleugera ni frívola, tampoc romàntica ni passional. Es deixen portar, amb la ingenuïtat dels nous amants, sense pensar massa en el que estan començant ni en les seves conseqüències. La Susan gairebé integra al noi en la seva vida com si fos de la família.

Barnes, conforma avança el llibre, va introduint de forma desordenada (tal com faria la memòria) detalls que el Paul actual no ha explicat de bon començament. Rere la Susan divertida i irònica, s’amaga una Susan dependent i fràgil que ha conviscut durant massa anys amb un marit borratxo i violent. En Paul se sentirà més còmode en la fase d’inicial de l’amor que no pas amb la posada en pràctica i la realitat, que es va imposant de mica en mica quan aniran a viure junts, li queda gran. Per a la Susan l’amor del noi és una taula de salvació, però serà suficient? Podrà l’amor resistir una convivència que vindrà acompanyada dels problemes que arrossega la Susan? En quin moment l’amor comença a ser una càrrega?

La història única d’en Paul està explicada de forma eixuta, sense llàgrimes, objectiva, però no per això deixa de ser menys trista i dura. El protagonista, a mesura que va trobant esculls en la relació, comença a allunyar-se del jo narratiu. Un bon recurs de l’autor (la narració des del jo, el tu o l’ell) per indicar com se situa en Paul en cada moment respecte la Susan, és a dir respecte l’amor. Viure en tercera persona pot esdevenir un acte de supervivència.

“A la paret hi ha una reproducció barata d'un camp de blat de Van Gogh amb corbs. T'agrada mirar-lo: de nou, un plaer eficient, de segona categoria, fals. Et fa l'efecte que cal dir alguna cosa a favor de la segona categoria. Potser és més fidedigna que la primera categoria. Per exemple, si fossis al davant del Van Gogh autèntic, et podries posar nerviós, estar ple de grans expectatives sobre si reaccionaràs, o no, adequadament. Mentre que a ningú li importa (a tu el que menys) com reaccionaràs davant una reproducció barata d'una paret d'hotel. Potser és així com t'hauries de prendre la vida”

L'unica història

“quan ets jove, no li deus res al futur; en canvi, quan ets gran, tens un deure amb el passat. Amb allò que no pots canviar”

L'única història - Julian Barnes

“No tinguis mai gossos, Paul. Se't moren, i llavors arriba un moment que no saps si tenir l'últim o no. El d'anar fent via. I aquí ens tens, a la Sibyl i a mi. O bé em moriré i li trencaré el cor, o bé el morirà ella i me'l trencarà a mi. No hi ha gaire més on triar, oi? La ginebra és allà. Tu mateix”

L'única història - Julian Barnes

“en algun moment tothom es vol escapar de la vida que porta. És l'únic que els éssers humans tenim en comú”

L'única història - Julian Barnes

“- No és qüestió de ser-hi arrossegat de nou. Encara hi ets a dins.

- Què vols dir?

- Que encara hi ets a dins. Sempre hi seràs. No, no pas literalment. Sinó en el fons del teu cor. Res no s'acaba mai, no si t'ha arribat ben endins”

L'única història - Julian Barnes

“la <<comprensió>> de l'amor és per més endavant, la <<comprensió>> de l'amor frega l'esperit pràctic, la <<comprensió>> de l'amor arriba quan el cor s'ha refredat. L'amant, embadalit, no vol <<comprendre>> l'amor, sinó viure'l, sentir-ne la intensitat, l'essència de les coses, l'acceleració de la vida, l'egoisme completament justificable, l'envaniment libidinós, la xerrameca enjogassada, la seriositat serena, el desig ardent, la certesa, la simplicitat, la complexitat, la veritat, la veritat de l'amor”

L'única història - Julian Barnes

“Igual que creus que el vostre amor és únic, creus que els vostres problemes (els seus problemes) són únics. Ets massa jove per comprendre que tota conducta humana encaixa en patrons i categories, i que el seu cas (el teu) dista molt de ser únic. Vols que ella sigui una mena d'excepció, més que no pas una pauta”

L'única història - Julian Barnes

“quan dos amants es troben, ja hi ha tanta pre-història que només es poden donar certs resultats. En canvi, els amants s'imaginen que el món es torna a posar a zero i que les possibilitats de tots dos són inèdites i infinites”

L'única història - Julian Barnes

“quan veig parelles de joves amants entrellaçats verticalment a les cantonades, o entrellaçats horitzontalment damunt d'una flassada al parc, el principal impuls que em domina és el de protecció, segons com. No, no pas de llàstima: protecció. Tampoc és que ells vulguin la meva protecció. Així i tot (i resulta curiós), com més gosadia mostren en la seva conducta, més sòlida és la meva reacció. Els vull protegir d'allò que els farà el món, i d'allò que probablement es faran l'un a l'altre”

L'única història - Julian Barnes

“Tothom té la seva història d'amor. Tothom. Pot haver estat un fiasco, pot no haver sortit bé, fins i tot pot no haver funcionat mai, poden haver estat tot imaginacions, però això no la torna menys real. De vegades fa que ho sigui més. De vegades veus una parella i semblen mortalment avorrits l'un de l'altre, i no veus què podrien tenir en comú ni per què encara viuen junts. Però no és pas per costum, conformisme, convencionalisme ni res d'això. És perquè, en altres temps, van tenir la seva història d'amor. Com tothom”

L'única història - Julian Barnes