 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: L’amant
Títol original: L’amant
Autora: Marguerite Duras
Traducció: Marta Pessarrodona
Any: 1984
L’amant de la
Marguerite Duras és una novel·la autobiogràfica, guanyadora del premi Goncourt
el 1984, que l’autora va escriure quan tenia setanta anys. Duras va tenir una
vida difícil que va fer que és bolqués en l’escriptura. Quan li premien L’amant, té una llarga trajectòria com a
escriptora.
La història se situa als anys
30 del segle XX a Vietnam, antiga Indo-xina, quan era colònia francesa. La
protagonista, ella mateixa, té 15 anys i mig, ha nascut a la colònia i és filla
de francesos. Òrfena de pare des dels 4 anys, viu amb la seva mare que fa de
directora en una escola francesa i els seus dos germans: el gran, un jugador
que es vendria la mare si fos necessari; i el petit, que creix esporuguit pel
gran.
La protagonista viu la
desesperació, al límit de la follia, de la seva mare enfront la vida, que
considera una càrrega, amb tres fills que ha de pujar sola després de la mort
del seu marit i l’endeutament provocat per la compra innecessària d’una
propietat que els arruïnarà. Una mare que no és capaç de prendre decisions
encertades ni coherents. Una família desgraciada, on l’amor i l’odi que es
tenen és lacerant i visceral i que no pot desfer el lligam amb la misèria. Una
noia, l’autora, que tot i l’aparença més de nena que de dona, és mentalment ben
adulta i té ficada al cap una idea doble: ser escriptora i experimentar el
desig.
Duras vol dedicar-se a
escriure, però per a la seva mare, que la dirigeix cap a l’estudi de les
matemàtiques, ser escriptora no és una professió vàlida perquè escriure no és res. El desig d’escriure li coincideix
amb el despertar de la seva sexualitat, que accepta obertament fins i tot abans
d’iniciar-se. Duras, sota el prisma de l’experiència a les portes de la
vellesa, aporta una visió del sexe femení que considera lliure i igualitari, no
sotmès a l’home, i on descobreix la bellesa
de la dona no en l’aspecte o artificis externs, sinó en la comoditat que
aquesta sent amb la seva pròpia sexualitat, fent-la atractiva i sense voler visible per a la resta.
Casualment, en un
transbordador que la porta a Saigon, coneix a un jove de 26 anys, fill d’un ric
comerciant xinès, que es convertirà en el seu amant. El jove s’enamora de la
noieta amb desconsol i accepta amb pena fer-la la seva amant quan renuncia a poder
tenir-la com a esposa. Ella, que no en sap res de l’amor, comprèn millor que
ell el que es poden donar. Els dos amants,
des de l’inici no viuen l’amor parlant de cap futur, perquè no en tenen.
Ell és ric i xinès, ella és pobra i blanca. Socialment no són compatibles. Ni
el pare d’ell acceptarà la relació, ni la mare d’ella, que se n’avergonyeix
però gira el cap per no veure el destí que ha emprès la seva filla i que li
permet mantenir la migrada economia familiar. Viuen un amor centrat en la part
física, de pell, on el contacte passa a ser el més important. Un amor sobretot
carnal, potser perquè no en poden tenir cap altre. Un amor intens perquè no té
esperances. D’estimar fins a la mort.
La narració del llibre que és
desordenada sense arribar a ser caòtica, a vegades pot dificultar la lectura i
demana rellegir-ne algun fragment. És un llibre molt visual, gairebé
fotogràfic. La importància que dona la protagonista al recordar el dia que
coneix el seu amant al transbordador, com si se li hagués gravat amb foc a la
memòria (el soroll, l’ambient, els colors, les olors, etc.) i el fet que a la
vellesa tingui la necessitat d’escriure la seva història, mostra la importància
i el pes que finalment va tenir aquest amor a la seva vida.