L'amistat - Ciceró

© Bocins Literaris

Títol: L’amistat

Títol original: Laelius de amicitia

Autor: Marc Tul·li Ciceró

Traducció: Ana Gómez Rabal

Any: 44 aC

Adesiara Editorial

Ciceró ens exposa en l’assaig L’amistat, que Adesiara publica en llatí i català, les característiques que ha de tenir una amistat veritable. El llibre està estructurat en un monòleg dialogat de quatre personatges: tres que dialoguen, Escèvola (que fou mestre de Ciceró), Fanni i Leli; i un altre, Escipió, sobre el qual parlen i ànima del Cercle dels Escipions, grup que estudiava la filosofia grega i la literatura. Ciceró es forneix dels personatges de l’ambient del Cercle per parlar sobre l’amistat. A través d’aquests individus de diàleg inventat, però real, autor concep la seva tesi sobre l’amistat agafant de referència la seva pròpia.

Ciceró, polític conegut per les seves grans dots d’orador, escriu l’assaig després d’un període de desànim causat per la retirada obligada de la vida pública i la mort de la seva filla. Als últims tres anys de la seva vida troba consol en la  filosofia, investiga tots els sistemes filosòfics sabent que cap no és perfecte i defensa que qualsevol persona pot assolir la veritat, independentment del sistema que esculli. És en aquest darrer període quan escriu l’assaig L’amistat.

Per a Ciceró l’amistat és sinònim de bondat i virtut, és una relació necessària i indispensable a la vida per compartir, siguin situacions brillants o adverses. Ha de ser un sentiment recíproc, espontani, lliure, assossegat, dolç, basat en el respecte i en la franquesa. Ens diu que a un amic no se li pot demanar res ignominiós, només coses honestes, sent durs quan convé, però tendres i flexibles alhora, que no podem limitar l’afecte i la generositat, que hem de donar sense tenir en compte el que rebem. Per a amics ens recomana que escollim persones fermes, estables i constants, i que abans de considerar a algú amic nostre hi hem d’haver compartit moltes mesures de sal (àpats) ja que l’amistat sorgeix de la constància. L’amistat, segons Ciceró, ens obliga a conduir l’amic a l’esperança i a pensaments millors, a la senzillesa, a no difondre acusacions ni a creure-les. En resum, si som bons amics, tindrem bons amics.

Ara que la paraula amistat està tan usada i que de seguida anomenem amic a qualsevol contacte que se’ns cola al telèfon, està bé llegir-se assajos com aquest, per recordar-nos que d’amistats veritables n’hi ha poquíssimes i costen tant de trobar com de mantenir. Aquesta forma de relació generosa que és l’amistat, no és una cosa lleugera, s’ha de cultivar com l’amor si volem conservar-la. Ara més que mai (que no tenim temps per a res) no hem d’omplir el nostre temps amb persones buides i lleugeres deixant de banda els pocs amics que tenim. Si ens dediquéssim de forma sincera a les poques amistats reals no ens serien necessàries amistats superficials i sense arrel.

Després de la lectura, repasseu quins aspectes valoreu més d’un amic o amiga. L’escolta atenta, l’acceptació de la pròpia persona sense condicions, compartir afinitats, poder pensar en veu alta... Feu un repàs a aquells que considereu amics, i demaneu-vos si sou un amic de debò per a ells i si ells ho són veritablement per a vosaltres. I si teniu alguna joia d’aquestes, cuideu-la i mimeu-la, i estigueu ben agraïts amb la sort que teniu.

“convé estimar després d'haver jutjat, no jutjar després d'haver estimat”

L'amistat - Ciceró

“¿quina causa hi ha per llevar completament l'amistat de la nostra vida a fi de no patir, per culpa d' ella, algunes molèsties? ¿Quina diferència hi hauria, una vegada eliminada la capacitat emocional de l'ànima, ja no dic entre una bèstia i l'home, sinó entre l'home i un tronc o una pedra o qualsevol cosa d'aquest gènere?”

L'amistat - Ciceró

“I fins i tot si tens la possibilitat de procurar-li a un altre tot el que vulguis, cal tenir present, no obstant això, què és el que ell pot assumir”

L'amistat - Ciceró

“Si en l'amistat no veus el pit de l'amic al descobert- és així com es diu- i tu no mostres el teu, no tindràs res de cert, res de segur, ni tan sols el fet d'estimar o de ser estimat, ja que ignores fins a quin punt això és veritat”

L'amistat - Ciceró

“parem atenció a l'hora de fer amics, en el sentit de no començar mai a estimar algú que alguna vegada podríem odiar”

L'amistat - Ciceró

“Ara bé, si, d'una banda, la hipocresia és nociva en totes les circumstàncies (car elimina la capacitat de jutjar sobre el que és veritat i l'adultera), d'altra banda repugna sobretot a l'amistat, ja que destrueix la veritat, sense la qual el nom de l'amistat no pot mantenir el seu valor. Perquè, atès que la força de l'amistat consisteix en el fet que una sola ànima sorgeixi, per dir-ho així, a partir de moltes, ¿com es pot aconseguir això si no hi ha ni tan sols en cadascú una sola ànima i sempre la mateixa, sinó una de variada, mudable i múltiple?”

L'amistat - Ciceró

“l'amistat avantatja al parentiu: en el fet que del parentiu es pot eliminar la benevolència; de l'amistat, no es pot, ja que quan se suprimeix la benevolència, s'elimina el concepte d'amistat, mentre que el de parentiu persisteix”

L'amistat - Ciceró

“atès que les coses humanes són fràgils i caduques, s'ha de buscar sempre algú a qui estimar i que ens estimi, car, si s'eliminen de la vida l'afecte i la benevolència, se n'elimina tota la joia”

L'amistat - Ciceró

“l'amistat neix més aviat de la naturalesa que de la necessitat: més de la inclinació de l'ànima acompanyada d'un cert sentiment d'estima que del càlcul dels beneficis”

L'amistat - Ciceró

“¿Què hi ha de més dolç que tenir algú amb qui gosis parlar de tot com si fos amb tu mateix?”

L'amistat - Ciceró