 |
©
Bocins Literaris
|
“Petits dolors. Em pregunto quant de temps caldrà a aquest embrió per morir i ser expulsat. Un clarí tocava la Marsellesa, riures al pis de dalt. I tot això, és la vida”
L’esdeveniment
– Annie
Ernaux
“Milers de noies han pujat per unes escales, han picat a una porta rere la qual hi havia una dona que no coneixien de res, a la qual es disposaven a abandonar el seu sexe i el seu ventre. I aquesta dona, l'única persona aleshores capaç de fer passar la desgràcia, obria la porta en davantal i sabatilles clapejades, amb un drap a la mà: <<Què vol, senyoreta?>>”
L’esdeveniment
– Annie
Ernaux
“Els dissabtes tornava a casa dels meus pares. Dissimular la meva situació no em costava gens, ja que era l'estat normal de les nostres relacions des que havia entrar en l'adolescència. La meva mare pertanyia a la generació d'abans de la guerra, la del pecat i la vergonya sexual. Estava segura que les seves creences eren inviolables i la meva capacitat per suportar-les només es podia equiparar a la seva a l'hora de convèrcer-se que jo les compartia”
L’esdeveniment
– Annie
Ernaux
“El temps va deixar de ser una sèrie insensible de dies que s'ha d'omplir de classes i exposicions, de parades als cafès i a la biblioteca, que condueixen als exàmens i a les vacances, al futur. S'havia convertit en una cosa informe que avançava dins meu i que calia destruir a qualsevol preu”
L’esdeveniment
– Annie
Ernaux
“Haver viscut una cosa, sigui quina sigui, dona el dret imprescindible d'escriure-la. No hi ha veritats inferiors. I, si no vaig fins al fons d'aquesta experiència, estic contribuint a enfosquir la realitat de les dones i em poso al costat de la dominació masculina del món”
L’esdeveniment
– Annie
Ernaux