L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

© Bocins Literaris

Títol: L’esperança i la memòria

Autor: Salvador Obiols

Any: 2019

Biblioteca de Viladecans

“Viure és caminar

viure és resistir;

vingui el vent de front, vingui el vent d'esquena,

no puc perdre el nord, sofrir és existir”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Tenir el cor ferit m'ha obligat a escriure,

a ventallar fort cada sentiment,

a sagnar en salut, el gorg de la ment,

i ordenar aquells mots que em fan saber lliure”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“El temps s'esmicola, instant rere instant;

així és l'existència, sempre riu avall.

Tot és davallada sens cap aturall;

el mar que m'espera, no em diu on ni quan”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“la treva i la pau no ens fan dòcils

davant les males arts, de qui se'ns queda el blat

i sols ens torna la palla; ni se'ns fa la mà blana,

quan algú ens vol privar el creixement, la raó,

la identitat, la llibertat i la parla”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Ensendero els peus amb sensatesa

que atorguen els anys i un munt d'esperons

i haver superat mil murs d'incertesa.

Del pa dels enyors en faig rosegons”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Què és més fefaent i què és enganyós?

Què cal ignorar o què cal comprendre?

Com transformar en pla, un sòl que és rugós?

Per triar el millor camí per emprendre,

cal un fur intern del tot rigorós,

que m'indiqui el llast que m'he de desprendre”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Ets l'oratge persistent

que m'empeny a forejar,

llevantejant pel mal temps

damunt la mar brogidora”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“Busco l'aigua clara, dins d'un mar de dubtes,

tot donant-li voltes als interrogants;

desgrano misteris difícils i abruptes,

per capir del credo, tots els seus vessants”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“El sac del vell temps l'he omplert d'encenalls

que no vull llançar al foc de l'oblit”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols

“De tant esbarrar de cara i d'esquena,

m'he fet codolenc, amb el pas dels anys.

Se m'han allisat capritxos i afanys

i s'han esbotzat els castells d'arena.

De rebre tropells baixant per les gleres,

m'he fet demacrat, he perdut arestes.

Aquell cor rebel propens a grans gestes,

els anys l'han fet caut per vies planeres”

L'esperança i la memòria - Salvador Obiols