“Quan cap paraula ens pugui consolar haurà passat la vida”
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda
25/12/20
“Una porta tancada. L'hauràs d'obrir, la vida, morir vora la llum de les coses que estimes. Es tracta de seguir, de ser qui volem ser. Abandonar no salva cap cor de la foguera”
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda
24/12/20
“Les parets del futur havien de ser blanques. Pintàvem de desig un temps que no ha vingut. I ara no ens cal l’absència. El temps era el tresor.
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda
23/12/20
“Sota els dits, l'ara és un desig d'eternitat. Despertar de la pell, entendre que els records són vides mortes”
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda
22/12/20
“He trobat uns versos enterrats en el temps. Prediuen la vida dels ulls que s'hi aventuren. Són eco i mirall”
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda
21/12/20
“En el fred qualsevol rastre de llum és un desig que ens busca”
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda
20/12/20
“Acceptar l'inevitable arribar nets a les ombres. Fugir de fugir del temps que ni cura ni assossega. Pregar que la por ens deixi viure”
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda
19/12/20
“estimar és recordar que l'única derrota és perdre'ns”
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda
18/12/20
“Quan tanques els ulls encara ressona el temps no viscut. Tarda de tempesta; cel malenconia.
Venies del sol i et mors en la cendra”
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda
17/12/20
“Volo fent cercles sobre les vinyes nues. Vigilo un cau de paraules d'hivern. Quan surten, m'hi llanço! Xiscles, el poema”