La ciutat cansada - Maria Cabrera Callís

© Bocins Literaris

Títol: La ciutat cansada

Autora: Maria Cabrera Callís

Any: 2017

Proa

 “Si les paraules no fossin mentida jo

no diria sinó paraules”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

 “em torno dia, em faig claror i em faig basarda”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

 “se'ns havia ficat la dèria dintre- brotava petita com una llavor de xíndria, però ben aviat es feia de la mida del puny d'un nadó-, i malvivíem amb angúnia, desendreçats de cor: havíem sembrat la desesperança”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

 “Vam gratar terra negrosa i se'ns va ficar la fosca de la nit sota les ungles”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

 “calla cap meu, calla que ets dolent i les preguntes fan soroll i el soroll fa nosa”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

 “De tant callar vàrem aprendre a parlar-nos per la follia del buit, i el significat se'ns va tornar mera llei d'escola: una cortesia de les mans, de tant en tant, per obliterar la ferotgia de la raça. Així se'n perdi la mena, de l'estimar-se dels xais!”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

 “no em diguis res mentre et careno l'ésser”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís

 “Embullaré
els teus cabells ben bé amb els meus,
fent una trena fosca i clara:
serà l'amor”

La ciutat cansada – Maria Cabrera Callís