Las partículas elementales - Michel Houellebecq

© Bocins Literaris

Títol: Las partículas elementales

Títol original: Les particules élémentaires

Autor: Michael Houellebecq

Any: 1998

Traducció: Encarna Castejón

Editorial Anagrama

 “De hecho, asombra ver la dulzura, la resignación y tal vez el secreto alivio con que los humanos aceptan su propia desaparición.
Hemos roto el vínculo filial que nos unía a la humanidad, y estamos vivos”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

 “El humor no nos salva; no sirve prácticamente para nada. Uno puede enfrentarse a los acontecimientos de la vida con humor durante años, a veces muchos años, y en algunos casos puede mantener una actitud humorística casi hasta el final; pero la vida siempre nos rompe el corazón”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

 “Puede que la vejez sea eso; las reacciones emocionales se embotan, hay pocos rencores y pocas alegrías; uno se preocupa sobre todo por el funcionamiento de sus órganos, por su precario equilibrio”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

 “La tradicional lucidez de los depresivos, descrita a menudo como un desinterés radical por las preocupaciones humanas, se manifiesta ante todo como una falta de implicación en los asuntos que realmente son poco interesantes. De hecho, es posible imaginar a un depresivo enamorado, pero un depresivo patriota resulta inconcebible”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

 “Para el occidental contemporáneo, incluso cuando se encuentra bien, la idea de la muerte constituye una especie de ruido de fondo que invade el cerebro cuandose desdebujan los proyectos y los deseos. Con la edad, la presencia del ruido aumenta; puede compararse a un zumbido sordo, a veces acompañado de un chirrido. En otras épocas el ruido de fondo lo constituía la espera del reino del Señor; hoy la constituye la espera de la muerte. Así son las cosas”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

 “la vida se caracteriza por grandes zonas de confuso aburrimiento, la mayor parte del tiempo es especialmente triste; y de pronto aparece una bifurcación, y resulta que es definitiva”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

 “Al considerar los acontecimientos presentes de nuestra vida, oscilamos constantemente entre la fe en el azar y la evidencia del determinismo. Sin embargo, cuando se trata del pasado, no tenemos la menor duda: nos parece obvio que todo ha ocurrido del modo en que, efectivamente, tenía que ocurrir”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

 “Es chocante comprobar que a veces se ha presentado la liberación sexual como si fuera un sueño comunitario, cuando en realidad se trataba de un nuevo escalón en la progresión escalada de la historia al individualismo. Como indica la bonita palabra francesa ménage, la pareja y la familia eran el último islote de comunismo primitivo en el seno de la sociedad liberal. La liberación sexual provocó la destrucción de esas comunidades intermedias, las últimas que separaban al individuo del mercado”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

 “Una vida volcada hacia una meta deja poco sitio para el recuerdo”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

 “empezó a caer una lluvia lenta y regular. Las gotas golpeaban la tela con un ruido sordo, a pocos centímetros de su cara; pero él estaba a salvo del contacto. De repende tuvo el presentimiento de que su vida entera iba a parecerse a ese momento. Se movería entre las emociones humanas, y a veces estaría muy cerca de ellas; otros conocerían la felicidad o la desesperación; pero nada de eso tendría que ver jamás con él, ni podría alcanzarle”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

Serotonina - Michel Houllebecq

© Bocins Literaris

Títol: Serotonina

Títol original: Sérotonine

Autor: Michel Houellebecq

Traducció: Oriol Sánchez Vaqué

Any: 2019

Editorial Anagrama

Encara no m’havia llegit cap llibre del provocador Michel Houellebecq. Feia temps que me’l mirava amb curiositat, però no estava segura de si podria separar l’obra de l’autor i sospitava enfadar-m’hi pels ressons masclistes i racistes que abunden en els seus llibres.

Serotonina és el testimoni d’un nihilista solitari de mitjana edat, treballador del ministeri d’agricultura francès, cansat d’una vida que només aguanta per la ingestió d’antidepressius d’última generació. La narració s’inicia en el moment en què es vol desempallegar de la seva parella, una jove japonesa pervertida que no s’estima i decideix desaparèixer. Fugir de tot li és relativament fàcil. No té família, no té amics i es troba en una bona situació econòmica. El narrador fa un repàs de les seves relacions amoroses destacades i que van fracassar per culpa seva. Prova de contactar amb les persones que van ser importants per a ell, però sembla que ho faci més per comprovar que tot és un desastre, per confirmar que ja no li queden vincles que el podrien lligar a la vida. No li posa voluntat de mirar-ho amb altres ulls que els del cinisme.

El narrador expressa pensaments totalment incorrectes en societat amb un llenguatge ofensiu i barroer. Malparla de l’amor i de les dones alhora que busca un ideal d’amor romàntic que no es creu. Hi ha un biaix entre el què és i el què vol ser. És despectiu, insulta, redueix les persones, les deshumanitza. És un personatge intel·ligent, extremadament sincer i exigent amb els altres, un idealista derrotat. Houellebecq aprofita el seu protagonista per fer una crítica a una societat occidental que veu malalta, morta per la desídia, atordida amb pastilles per evitar sentir, patir i, en definitiva, viure.

¿El comportament del narrador és causat pel seu caràcter egocèntric i egoista? Han estat uns somnis ambiciosos, clarament destinats al desengany, els que l’han conduït a aquest punt? Una vida massa fàcil amb massa de tot? És perquè demana massa? És massa tard per a ell? No té problemes, se’ls busca. Sobrat de tot, cansat de tot. Inconformista fins i tot de la felicitat. Houllebecq clarament burxa, incomoda, però no em genera la ràbia que m’esperava abans de la lectura, ni m’enfada. Alguns passatges exagerats del principi, així com les converses amb el seu psiquiatre, m’han fet riure. Conforma avança la lectura no puc evitar sentir compassió pel protagonista. Un home aïllat, que no vol estar sol i que no sap com sortir-se’n. Un home incapaç de trobar un mínim de plaer per continuar vivint.

“És un petit comprimit blanc, ovalat, divisible.

No crea, ni transforma; interpreta. El que era definitiu ho converteix en passatger; el que era ineluctable ho converteix en contingent. Proporciona una nova interpretació de la vida; menys rica, més artificial, i impregnada d'una certa rigidesa. No aporta cap forma de felicitat, ni tampoc d'alleujament real, la seva acció és d'una altra mena: transformant la vida en una successió de formalitats, permet despistar. Per tant, ajuda els homes a viure, o si més no a no morir, durant un cert temps”

Serotonina - Michel Houellebecq

“quan has jugat l'última carta, en certa gent- no pas en tothom, no pas en tothom- roman la idea que alguna cosa en el cel reprendrà el control, decidirà arbitràriament tornar a repartir les cartes, tornar a llançar els daus, i això fins i tot quan no has sentit mai, en cap moment de la teva vida, la intervenció ni tan sols la presència d'una divinitat qualsevol, fins i tot quan ets conscient de no merèixer particularment la intervenció d'una divinitat favorable, i també quan t'adones, considerant l'acumulació d'errors i culpes que forma la nostra vida, que te la mereixes menys que ningú”

Serotonina - Michel Houellebecq

“no s'hi pot fer res amb la vida de les persones, vaig pensar, ni l'amistat ni la compassió ni la psicologia ni la comprensió de la situació no hi tenen cap utilitat, la gent es fabrica ella mateixa el mecanisme de la seva desgràcia, hi dona corda al màxim i aleshores el mecanisme continua girant, ineluctablement, amb alguns fracassos, algunes febleses quan s'hi barreja la malaltia, però continua girant fins al final, fins a l'últim segon”

Serotonina - Michel Houellebecq

“Déu meu que n'és de difícil vèncer l'esperança, que tenaç i astuta que és, tots els homes són així?”

Serotonina - Michel Houellebecq

“En general els homes no saben viure, no tenen cap familiaritat autèntica amb la vida, no s'hi senten mai del tot còmodes, per això persegueixen projectes diversos, més o menys ambiciosos, més o menys grandiosos segons el cas, en general per descomptat fracassen i arriben a la conclusió que hauria sigut millor, senzillament, haver-se dedicat a viure, però en general és massa tard”

Serotonina - Michel Houellebecq

“així és com mor una civilització, sense neguits, sense perills ni drames i amb molt poca mortaldat, una civilització mor senzillament per cansament, per la desgana envers ella mateixa”

Serotonina - Michel Houellebecq

“aquells restaurants haurien sigut suportables si els cambrers no haguessin adquirit recentment la mania de declamar la composició del més petit canapè, en un to inflat amb un èmfasi mig gastronòmic mig literari, sotjant en el client mostres de complicitat o si més no d'interès, amb l'objectiu, m'imagino, de convertir l'àpat en una agradable experiència compartida, tot i que només amb la seva manera de dir: <<Bona degustació!>> en acabar l'arenga gormanda, ja n'hi havia prou en general per treure'm la gana”

Serotonina - Michel Houellebecq

“No és bo que els enamorats parlin la mateixa llengua, no és bo que es puguin entendre realment, que es puguin comunicar amb mots, perquè la paraula no té per vocació l'amor, sinó la divisió i l'odi, la paraula separa a mesura que es produeix, mentre que un xerroteig amorós contrafet, semilingüístic, parlar amb la dona o amb l'home com parlaries al teu gos, crea les condicions d'un amor incondicional i durable. Si et poguessis limitar a temes immediats i concrets- on són les claus del garatge?, a quina hora passarà el lampista?-, encara podria funcionar, però més enllà comença el regne de la desunió, del desamor i del divorci”

Serotonina - Michel Houellebecq

“La gent no escolten mai els consells que els donen, i quan demanen consells és precisament per no seguir-los, perquè una veu exterior els confirmi que s'han ficat en una espiral d'anorreament i de mort, els consells que els donen per a ells juguen el paper del cor de la tragèdia, que confirma a l'heroi que ha emprès el camí de la destrucció i del caos”

Serotonina - Michel Houellebecq