Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

© Bocins Literaris

Títol: Novel·la d’escacs

Títol original: Schachnovelle

Autor: Stefan Zweig

Traducció: Manuel Lobo

Any: 1941

Quaderns Crema

Qualsevol excusa és bona per llegir l’Stefan Zweig. Així que devoro la seva Novel·la d’escacs (les cents pàgines ho permeten) en una tarda, pensant en comprar entrades per veure l’obra de teatre basada en el llibre. Però just acabar-lo, i tement la decepció que sovint acompanya la visió de la pel·lícula d’un llibre que prèviament has llegit i t’ha agradat molt, decideixo (tot i que després la crítica i amics em contradiguin) que no passaré del llibre.

El narrador- espectador de Novel·la d’escacs és el passatger d’un vaixell de vapor que ens explicarà el combat d’escacs entre un pagerol altiu i curt d’enteniment que ha acabat sent campió mundial i un vienès enigmàtic del qual anirem desgranant, de la mà de Zweig i amb intriga creixent, la seva història i habilitat amb els escacs. El narrador posa en contrast els dos contrincants i potser per l’antipatia i supèrbia del campió mundial o bé pel misteri que desprèn l’altre, inevitablement ens decantem a favor del vienès. La por al buit, la tortura psicològica i les seqüeles que se’n deriven, els pensaments obsessius, la dificultat per controlar-nos, les manies que ens poden salvar o destruir si no hi posem mesura, la fragilitat de l’individu... Tot concentrat en una lectura que aconsello ininterrompuda. El llibre s’ho val.

“els escacs posseeixen la meravellosa qualitat de no fatigar el cervell. Com que tota l'energia del pensament es concentra en un camp estrictament delimitat, ni la més feixuga activitat mental arriba a cansar-lo, al contrari, fa que la seva vivesa i la seva concentració siguin més grans”

Novel·la escacs - Stefan Zweig

“Una animositat salvatge i ambiciosa s'havia emparat de cop de nosaltres, fins aquell moment indolents i pacífics passatgers, perquè el pensament que li poguessin arrabassar la palma al campió del món precisament allà, al nostre vaixell enmig de l'oceà- un rècord que després totes les oficines de telègrafs s'afanyarien a escampar arreu del món- ens fascinava com un repte”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

“es limitaven a emplaçar-nos en el buit més absolut, i és ben sabut que res del món no pot oprimir tant el cor de l'home com el no-res. Recloent-nos a cada un de nosaltres en una vacuïtat total, en una cambra hermèticament aïllada del món exterior, substituïen la pressió exterior de les pallisses i el fred per una d'interior que finalment hauria de fer-nos esbatanar la boca”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

“Tothom que ha estat víctima d'una mania hi pot recaure en qualsevol moment”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

“fins i tot els pensaments, per molt eteris que semblin, requereixen un punt de suport, ja que altrament giren i giren a l'entorn d'ells mateixos, en una rotació sense sentit; tampoc ells no suporten el no-res. Des del matí fins al vespre s'està a l'espera de quelcom que mai no arriba. S'espera i s'espera. I no passa res. I se segueix esperant, i esperant, i esperant... I pensant, i pensant, i pensant... fins que el cervell fa mal. I no passa res. I estàs sol. Sol... Sol...”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

“Tota la vida m'han intrigat els monomaníacs, la gent obsessionada per una sola cosa, ja que com més un es limita, més s'acosta per altra banda a l'infinit; justament aquests homes, que viuen en aparença fora del món, saben bastir la seva matèria, com formiguetes, uns mons en miniatura ben curiosos i particulars”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

“la il·lustre galeria dels campions d'escacs, que sempre havia acollit en els seus rengles els més diversos tipus de superioritat intel·lectual, filòsofs, matemàtics, natures calculadores, imaginatives i sovint creatives, hagué de deixar pas per primer cop a un outsider complet del món de l'intel·lecte, a un pagerol tediós i eixut de qui ni el més hàbil dels periodistes no va poder mai arrencar ni una paraula aprofitable”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

“A la seva natura obstinada li mancava, com passa sempre, tot sentit del ridícul; d'ençà de la seva victòria al campionat del món es creia l'home més important del món, i la consciència d'haver vençut al seu propi camp tots aquells intel·lectuals setciències, oradors brillants i fins estilistes, i sobretot el fet palpable de guanyar més diners que ells, varen transformar la seva inseguretat inicial en una arrogància freda que sovint ostentava grollerament”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

“sense tornar-se boig esmerça un dia rere l'altre, durant deu, vint, trenta, quaranta anys, tota l'energia de la seva ment en la ridícula empresa d'arraconar sobre un tauler de fusta un rei també de fusta!”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig

“Encara que el nou campió en sentit estricte no fos natural de la ciutat, l'orgull patriòtic s'havia inflamat vivament. Qui sap si no podria ara la petita ciutat, de la qual fins ara quasi ningú no havia advertit la presència al mapa, conquerir per primer cop la glòria d'haver dut al món un home famós!”

Novel·la d'escacs - Stefan Zweig