Perills d'amor - Joan Roís de Corella

© Bocins Literaris

Títol: Perills d’amor

Autor: Joan Roís de Corella

Any: 1474 – 1495

Versió: Eduard J. Verger

Editorial Barcino

 “Que s'òbriga l'infern, i que vesse esperits immundes; que tornen els elements a la confusió del principi; que es mostren clarament les penes dels condemnats, per tal que el món, dominat pel terror, no celebre cap alegria. Que estiguen quiets els rius, i que els monts córreguen de pressa; que la mar, bullint, llance els peixos a la riba; que repose el sol davall l'habitable terra, i que no estenga ja mai més a la nostra vista els seus daurats cabells; que no es compten més els dotze mesos de l'any; i que el temps esdevenidor siga només nit...”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella

 “ningú no s'alegra per ser amat, sinó que, sabent o creient que és amat, ell ama, i ateny delit en aquest amor seu, no en el de l'altre”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella

 “Oh, gran follia, creure que algun mal es puga remeiar amb un altre, quan és ben cert que qualsevol cosa augmenta si s'ajunta amb una altra de semblant!”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella

 “l'oposició de les meues raons encén més les flames dels teus audaços desigs”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella

 “Si us he fallit, ma gran amor ho causa,
que em tol lo seny e em fa errar, si us erre;
mes, si voleu d'aquest món jo em desterre,
manau-m'ho vós, que no hi faré gran pausa”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella

 “amb ferm voler ma pensa en vós adora,
e de mon cap absència no us pot raure”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella

 “Déu immortal, que, regint el món en nombre, pes i mesura, administreu les criatures amb l'ordre degut; no refuseu posar altra vegada les vostres preadíssimes espatles en l'estret pal de la creu, per a acabar de redimir del tot tan impia culpa!”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella

 “Molt rarament, o mai, es pot esperar una fi pròspera d'uns principis desassenyats”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella

 “No sé què és pitjor: que diga tals paraules fingidament o que, dient-les amb veritat, es penedesca d'haver-les dites. Aquesta és la comuna condició dels variables i fingidors homes: per això, esperar res de cert de les seues promeses és esperança tan vana com cercar repòs en la mar furiosa”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella

 “Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
amb los ulls tals que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir”

Perills d’amor – Joan Roís de Corella