“Els rius sota els ponts que passem a
l'alba
baixen lents, silenciosos, humils,
com en senyal de respecte pel nostre
patiment solitari i persistent.
De vegades, no hi ha un lloc ni un
temps
per resguardar els desitjos rovellats.
Si et sembla, podem començar a cosir
un futur immediat més amable”
Quadern
de bitàcola – Pedro
López Tolosana
