Sí - Thomas Bernhard

© Bocins Literaris

Títol: Sí

Títol original: Ja

Autor: Thomas Bernhard

Traducció: Clara Formosa Plans

Any: 1978

El Gall Editor

M’arriba la recomanació de Sí de Thomas Bernhard probablement per alguna crítica al diari, i l’adquisició del llibre se’m fa pregar ja que no és fàcil de trobar aquest llibre de Gall Editor, una editorial mallorquina que no coneixia. Per sort, una paradeta de la setmana del llibre en català a la catedral dispensa tots els llibre de Bernhard editats a ses Illes.

Narrat en primera persona, el protagonista de Sí, del qual no sabrem ni el nom ni l’edat, arrossega un tedi vital de fa anys que s’ha transformat en una malaltia anímica, que podria ser una depressió, sense especificar-ho. És obsessiu, no troba sentit a la seva existència i la idea del suïcidi se li presenta de forma periòdica quan pateix alguna de les seves crisis nervioses que cada cop intueix que seran més fortes. Aïllat pels seus estudis en ciències naturals que ara troba absurds i inútils després d’anys i anys fent una feina que no avança, s’ha anat apartant del món que l’envolta. No té ningú amb qui compartir les seves inquietuds intel·lectuals, es troba sol. Només té en Moritz, el venedor del terreny on ell va comprar la seva casa de camp (i que ara voldria no tenir) i que ara s’ha convertit en amic seu, un amic on ell es dirigeix quan necessita la quota indispensable de companyia humana. En Moritz sempre hi és per escoltar-lo.

La narració es concentra en un període de temps molt curt, quan el protagonista, en el punt àlgid de la crisi més profunda que ha tingut mai, visita en Moritz i li exposa sense contemplacions ni filtres tot allò que té dins el pap: autodestrucció en estat pur, sense que l’altre pugui defensar-se d’escoltar-lo. Allí, casualment coneix els suïssos, uns clients del Moritz que li donaran una pausa en la seva obsessió. El protagonista identifica en la persa, la dona del suís de gairebé 60 anys, una ànima bessona amb la qual compartir la seva desesperança, perquè ell percep que ella està tan abandonada com ell. Té el mateix desig de deixar d’existir. Momentàniament se salven perquè es troben. El protagonista, amb l’escriptura de la seva experiència i sabent que en un futur tornarà la seva malaltia esgotadora, vol deixar constància que durant una breu estona fou possible tornar a sentir-se acompanyat, seguir treballant, voler tornar a tenir projectes, compartir pensaments amb algú. Però serà massa tard per a ell i per a la persa? És possible recuperar-se quan s’ha perdut el fil amb la vida? L’ajudarà o el perjudicarà aquesta coneixença? És possible la salvació? El sí del títol que se’ns descobreix al final és un sí rotund, potent, determinant.

Bernhard, poeta, novel·lista i dramaturg holandès que va viure molt temps a Àustria va patir una malaltia pulmonar durant tota la seva vida que va condicionar el seu lligam amb el món. Les seves obres exploren els abismes de l’ésser humà. A Sí ens parla sobre la desconnexió amb el món, de la solitud, de l’aïllament, del suïcidi i de la mort, però no des d’un punt de vista angoixant, sinó de forma conscient, resignat sense desesperació, des de l’acceptació del seu futur. L’estil està molt ben assolit. Sense gairebé cap punt i a part en poc més d’un centenar de pàgines, Bernhard usa frases molt llargues, on va repetint la mateixa idea una vegada i una altra. Ens mostra perfectament el pensament circular d’una persona obcecada. Bon llibre curt que s’ha de llegir d’una tirada si es vol aconseguir l’efecte que devia pretendre l’autor.

“Però en realitat ja no calia cap conversa audible entre ella i jo, perquè de fet ja havíem conversat tota l'estona, encara que no fos amb paraules dites. Conversàvem en silenci i la nostra conversa era el més estimulant que es pugui imaginar, paraules dites i ordenades per ser sentides no haurien pogut tenir un efecte com el d'aquell silenci. Així vam estar més d'una hora al menjador de l'hostal asseguts, sense dir res”

Sí - Thomas Bernhard

“trobava plaer en impedir a la mestressa dir alguna cosa sobre la persa, una vegada i una altra, de sobte, enmig de la seva conversa sobre negocis només simulada, ella provava de fer un comentari sobre els suïssos i especialment sobre la persa, però jo ho impedia, parlant dels seus negocis cada vegada més obstinat i cada vegada més insidiós i cada vegada més insistent”

Sí - Thomas Bernhard

“I cap on anem, per ser honestos, ja ho sabem de tota la vida, cap a la mort, és només que anem la major part del temps amb molt de compte de no reconèixer-ho. I com que tenim la certesa que no tenim res més a fer que anar cap a la mort i com que sabem què vol dir això, intentem tenir a disposició tots els mitjans possibles per evadir-nos d'aquest coneixement, així que no veiem, si mirem bé, altra cosa en aquest món que gent ocupada en evadir-se contínuament i tota la vida”

Sí - Thomas Bernhard

“Perquè visc al camp existeixo, em dic cada dia, visc, existeixo, si m'hagués quedat a la ciutat ja no viuria, ja no existiria, cosa que, però, probablement és una idea del tot absurda, perquè segur que és indiferent si visc i per tant existeixo o no, però quan es té una idea com aquesta cal pensar-hi, pensar-hi més a fons possible, penso”

Sí - Thomas Bernhard

“Avui no és època de filòsofs, tots aquests avui anomenats així en realitat només són de manera equívoca i del tot enganyosa anomenats així i res més que remugants de filosofia perversos estúpids antisensibles integrals, que viuen tots de publicar centenars i milers de pensaments rancis de segona i tercera i quarta mà, a les sales de conferències i al mercat del llibre”

Sí - Thomas Bernhard

“per més inútil que sigui i per més espantós i més desesperançador que sigui, s'ha de provar una vegada i una altra quan tenim una qüestió que ens mortifica una vegada i una altra i una vegada i una altra amb l'obstinació més gran i ja no ens deixa en pau. Conscients que no hi ha res en absolut segur i que no hi ha res en absolut perfecte, hem de, encara que sigui amb la inseguretat més gran i amb el dubte més gran, començar i avançar en allò que ens hem proposat”

Sí - Thomas Bernhard

“Una persona així, que ho percep tot i ho veu tot i ho observa tot i això ininterrompudament, no és apreciada, més aviat temuda, i les persones sempre van en compte davant d'algú així, perquè una persona així és una persona perillosa i les persones perilloses no només són temudes, sinó odiades”

Sí - Thomas Bernhard

“només a ell l'havia d'espantar i horroritzar la sobtada brutalitat del meu experiment, el fet que aquella tarda, d'un moment a l'altre, destapés i descobrís completament allò que durant tots els deu anys de la meva relació i amistat amb en Moritz, li havia amagat, al capdavall li havia ocultat de bocí a bocí i a totes hores amb subtilesa matemàtica, i li havia encobert sense parar i sense pietat per a mi mateix, per tal de no facilitar-li a ell, al Moritz, ni el més mínim cop d'ull a la meva existència”

Sí - Thomas Bernhard

“I el fet de no ser salvat ni per Schopenhauer ni per Schumann, aquesta experiència terrible, que fos possible estar realment mort d'ànim i d'oïda tant davant de Schopenhauer com davant de Schumann, aquesta primera vegada d'aquest descobriment de ser del tot immune tant davant de la filosofia com de la música, probablement em va precipitar a aquest estat de nosuportarmés el meu ser, la meva ment i el meu cos”

Sí - Thomas Bernhard

“Sí, vaig creure de veritat que podia existir tot sol, només amb la meva feina i, per tant, només amb el meu treball científic, sense ni una sola persona, molt temps, moltíssim temps ho vaig creure, anys, potser dècades, fins l'instant en què vaig comprendre que cap persona pot existir tot sol sense cap persona i només amb la seva feina. Però pel que fa a mi, ja havia endinsat massa la meva existència en l'aïllament, havia de reconèixer que, des d'allà on ara em trobava, ja no hi havia retorn. Per això senzillament, a partir d'un moment determinat, estava resignat a no poder tornar”

Sí - Thomas Bernhard