Teogonia - Hesíode

© Bocins Literaris

Títol: Teogonia

Títol original: θεογονία

Autor: Hesíode

Any: VII a.C

Traducció: Francesc J. Cuartero Iborra

Adesiara Editorial

 “Allí, de la terra llòbrega i del Tàrtar boirós, del mar estèril i del cel estrellat, hi ha en rengle les deus i els termes de totes les coses- feixucs, rovellosos, que fins i tot els déus avorreixen, un gran abisme: hom no n'aconseguiria el fons en un any sencer, ni que abans arribés a traspassar-ne els portals, ans d'ací d'allà l'arrabassaria huracà rere huracà feixuc-. Esfereïdor, fins i tot per als déus immortals, és aquest prodigi”

Teogonia – Hesíode

 “la Nit i el Dia s'acosten l'un a l'altre i s'entresaluden quan traspassen el gran llindar de bronze: l'una està a punt de tornar a dins que ja l'altre surt per la porta, i el casal no els reclou mai tots dos alhora, ans sempre n'hi ha un que és fora de casa, rodant per la terra, mentre que l'altre, dins el palau estant, espera que arribi l'hora de posar-se en camí”

Teogonia – Hesíode

 “ressonà al voltant el mar immens, la terra va fer un gran retruny, gemegava l'ample cel, sacsejat, i s'estremí l'alt Olimp des dels seus fonaments amb l'embranzida dels immortals”

Teogonia – Hesíode

 “conteu com, en el principi, nasqueren els déus i la terra, els rius i el mar immens d'inflor violenta, les estrelles lluminoses i l'ample cel en l'altura; i els qui van nàixer d'aquells, els déus atorgadors de béns, com es van dividir la riquesa i com es van repartir els honors; i com, en el començ, habitaren l'Olimp de moltes fondalades. Conteu-me això des del principi, Muses”

Teogonia – Hesíode

 “Feliç aquell que les Muses estimen: de la seva boca raja una veu dolça. Car si un hom, amb l'ànima aclaparada per un neguit recent, es corseca afligit, llavors l'aede servent de les Muses celebrarà les proeses dels homes primigenis i els déus benaurats que habiten l'Olimp, i ell tantost oblida les tristors i no recorda la seva angoixa: de seguida l'han capgirat els presents de les deesses”

Teogonia – Hesíode

 “al cim més alt de l'Helicó formaren cors de bellesa encisera, gronxant-se vivament sobre els peus. Partint d'allí, embolcallades de boira espessa avançaven en la nit tot fent sentir una veu bellíssima”

Teogonia – Hesíode

 “Sabem dir moltes mentides que semblen dites veres; però sabem també, quan volem, proclamar veritats”

Teogonia – Hesíode

 “quan arribà el termini i les Hores feren el tomb, consumits els mesos, i es compliren molts dies, ella infantà nou donzelles de pensaments concordes, inquietes pel cant i amb l'ànima lliure d'angoixa dins el pit, prop del cim més alt de l'Olimp”

Teogonia – Hesíode