Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) - Stefan Zweig

© Bocins Literaris

Títol: Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski)

Títol original: Drei Meister

Autor: Stefan Zweig

Traducció: Joan Fontcuberta Gel

Any: 1921

Acantilado

Tres maestros (Balzac, Dickens i Dostoievski) de Stefan Zweig són tres assajos reunits en un sol volum. Zweig escull aquests escriptors respecte a altres contemporanis perquè els considera els grans novel·listes del segle XIX, entenent com a novel·lista (a diferència d’un autor de novel·les), a aquell geni que és capaç de construir el seu propi cosmos i les seves pròpies lleis. Per a l’assagista, els tres mestres ho van aconseguir totalment, cada un d’ells en tres esferes diferenciades: Balzac, en la societat; Dickens, en la família; i Dostoievski, en el jo i el tot. Aquest triple assaig, ens avisa Zweig, no és una introducció a les obres dels novel·listes, sinó que pressuposa al lector un coneixement d’aquestes. Si tenim en compte el nombre de pàgines dedicades a cada un d’ells, veiem clarament que Zweig té una especial predilecció pel mestre rus.

Començant per Balzac, Zweig ens presenta un home marcat per l’inici de l’imperi napoleònic. L’escriptor neix quan el conquistador emergeix al poder i aquest li serveix de guia per al seu caràcter ambiciós. La seva pretensió és comprimir totes les tipologies humanes i fer-ne formes pures que recull en la seva Comèdia humana. Simplificar el món, però guanyant intensitat. Com ell, els seus personatges són ambiciosos, lluiten en societat, es modelen en mans del destí, s’aferren fortament a una única il·lusió a la vida. Són monomaníacs que es lliuren a una passió desbordant que sotmet a la resta, fent-les secundàries i per a les quals els protagonistes són del tot ineptes. La seva obra no té un pla predefinit i se l’ha de mesurar per la seva immensitat repartida en els més de 80 volums. Balzac, que fa l’efecte de disposar de tots els coneixements de la vida degut a la seva gran habilitat com a observador, és capaç (segons Zweig) de perdre’s en les seves novel·les que semblen més aviat provinents de la màgia que no d’un esforç de treball.

Zweig, admira Dickens i ho fa palès en l’assaig, però també odia la moralitat anglesa, en la qual s’emmirallava el novel·lista, i per això és potser l’autor menys representat del tres. Zweig el descriu com un escriptor prudent, símbol de la burgesia i l’Anglaterra victoriana que l’adorava, que creix en una època en la qual les heroïcitats ja han passat. Geni visual, descriptiu, precís i minuciós; reprodueix el que veu, però li manca brutalitat. Els seus personatges són planers i moderats, desitgen la comoditat per sobre de tot i no volen canvis ni revolucions. Dickens descriu la vida, no fixant-se en la realitat, sinó filtrada, com si l’hagués d’explicar als nens. El mèrit de l’anglès, per a Zweig, és haver descobert la poesia en la prosaica quotidianitat, creant una mirada clara, neta i amb un humor que guanya la mentida de la seva literatura. Tot i que les seves novel·les no disposen de la força dels altres mestres, Dickens és extensiu i incrementa l’alegria d’aquells que el llegeixen.

Finalment, arribem al món místic i primitiu del desmesurat Dostoievski, autor que ni ens ajuda ni ens dona la mà per acostar-nos-hi. Només l’experiència ens hi pot dur, assegura Zweig. Llegir-lo és haver de conviure amb la por i la grandesa; no poder descansar mai. Dostoievski excedeix els límits, busca la intensitat i la dualitat. Li encanta el contrast i analitzar completament els sentiments. Els seus personatges, vertiginosos i gens harmònics, són éssers volcànics que es llencen a tots els abismes per després poder ser redimits. Dostoievski, amb gran perícia, ens transmet com són, no per les descripcions que en fa, sinó pels discursos que pronuncien, fent-ne personatges massa veritables. Zweig el defineix com un hiperrealista cercador de l’infinit amb una agudesa visual extraordinària. Un savi coneixedor de l’ànima humana, lluitador i vencedor del patiment que el persegueix durant tota la seva vida i que ell transforma en bellesa.

Després de llegir l’assaig i un xic influïda per Zweig, sento curiositat per un Balzac que encara no conec i que em fa respecte a causa de l’extensió de la seva obra, mandra d’un Dickens el qual no sé si faig tard per aproximar-m’hi, i la certesa, malgrat el neguit que incorpora, de prosseguir amb Dostoievski.

“¿qué quiere la gente? Vivir contenta, ser feliz, rica y poderosa. ¿Qué personaje de Dostoievski quiere esto? Ninguno. Ni uno solo. No quieren detenerse en ninguna parte: ni siquiera en la felicidad”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoeivski) - Stefan Zweig

“Dostoievski no sólo es prisionero del contraste, sino también su apóstol. Su pasión, tanto en el arte como en la vida, es unir los dos extremos, la realidad más cruel, desnuda, fría y sucia con los sueños más nobles y sublimes. Quiere que en todo lo terrenal sintamos lo divino; en lo realista, lo fantástico; en lo sublime, lo vulgar; en el espíritu puro, la amarga sal de la Tierra, y todo siempre a la vez”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoeivski) - Stefan Zweig

“Tan bien sabía Dostoievski metamorfosear sus tribulaciones, transformar sus humillaciones, que sólo el más cruel de los destinos podía estar a su altura. Pues precisamente de los peligros extremos de su existencia logra sacar la mayor seguridad interior; los tormentos son ganancias para él; los vicios, progresos; los obstáculos, impulsos. Siberia, la kátorga, la epilepsia, la pobreza, la pasión por el juego, todas estas crisis se vuelven fecundas para su arte gracias a una demoníaca fuerza transmutadora”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) - Stefan Zweig

“Dostoievski forma su mundo con pasión, y sólo con pasión, con arrebato, se puede gozar de ella. Jamás aparece en sus libros aquel sentimiento de placidez, de ritmo suave y arrullador, el lector nunca se siente seguro y ajeno frente a los acontecimientos, contemplando, por decirlo así, como un espectador desde la orilla el oleaje y el tumulto de un mar embravecido. Siempre se siente inmerso en él, envuelto en la tragedia”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) - Stefan Zweig

“Dickens amontona peligro sobre peligro, pero nadie los teme. En Dostoievski a veces se abren de repente abismos, el lector jadea falto de aliento cuando siente en su propio pecho cómo se resquebraja esa oscuridad y se abre ese abismo sin nombre; nota que el suelo desaparece bajo sus pies, siente un repentino vértigo, un vértigo abrasador, pero dulce, quisiera arrojarse abajo, pero a la vez tiembla ante este pensamiento en que el placer y el dolor su funden a una temperatura tan alta que es imposible separarlos”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) - Stefan Zweig

“La tradición inglesa es la más fuerte, la más victoriosa del mundo, pero también resulta la más peligrosa para el arte. La más dañina, porque es alevosa: no es un desierto helado, no es inhóspita ni hostil, sino que atrae con el fuego cálido y confortable de un hogar, pero lo cerca con fronteras morales, lo constriñe y regula, y no armoniza con el impulso artístico libre. Es una morada humilde, de atmosfera enmohecida, protegida de las peligrosas tormentas de la vida, una casa alegre, agradable y acogedora, un auténtico home, con todo el fuego de chimenea de la placidez burguesa, pero también una prisión para aquel cuya patria es el mundo, cuyo placer más profundo es el andar errante, con el feliz espíritu aventurero del nómada, hacia la inmensidad”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) - Stefan Zweig

“El héroe de Balzac quiere someter el mundo, el de Dostoievski vencerlo. Ambos tienden a ir más allá de lo cotidiano, se dirigen como una flecha hacia lo infinito. Los personajes de Dickens, por el contrario, son comedidos. Dios mío, ¿qué quieren? Cien  libras al año, una buena esposa, una docena de hijos, una mesa bien puesta para acoger a los amigos, un cottage cerca de Londres con vistas a los árboles desde las ventanas, un jardincito y un puñado de felicidad. Su ideal es provinciano, pequeñoburgués”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski)

“el propio Balzac fue uno de los grandes monomaníacos, como los que inmortalizó en su obra. Desengañado, rechazado en todos sus sueños por un mundo despiadado al que no gustaban los principiantes ni los pobres, se refugió en su silencio y se creó para sí mismo un símbolo del mundo. Un mundo que era suyo, que él gobernaba y que sucumbía con él. La realidad pasaba de largo ante sus ojos y él no intentaba asirla”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) - Stefan Zweig

“Los hombres flojos no interesan a Balzac, sólo aquellos que son completamente algo, que se aferran a una ilusión de la vida con todos los nervios, todos los músculos y todos los pensamientos; sea la que sea: el amor, el arte, la codicia, la entrega, la intrepidez, la pereza, la política o la amistad. A cualquier símbolo que les venga en gusto, pero totalmente”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) - Stefan Zweig

“Para el verdadero escritor cualquier otra pasión que no sea crear, soñar, es un extravío”

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) - Stefan Zweig