 |
©
Bocins Literaris
|
“No ploris al matí
quan plogui la tristesa,
obre't de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca.
No ploris al matí
ni amb el mar ni amb les vespres
que et canten mur endins
els teus murs sense reixes.
Si plores un sol cop,
després ploraràs sempre”
Una
cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster
“Igual que una bufanda que s'allarga
el món es va teixint contínuament,
ni comença ni acaba;
per un costat la llana ja es podreix
per l'altre s'afegeix una passada
i res no es pot cosir,
tot viu per una embasta
i els fils que es fan columnes amb el
temps
cauen també i tot es desenganxa”
Una
cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster
“Sense edat ni raó
només amb un delit
prou llarg per a arribar-me
a totes les ferides que em serveixen
de brúixola, intento caminar.
Els camins són rodons i no m'avancen
i l'Estrella Polar ja no sap més
-com una llàntia inútil-
en quin punt cardinal voldrà cremar-me”
Una
cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster