“cuando los jóvenes, esos simpáticos jóvenes, quieren decir algo inteligente y profundo, con excesiva sinceridad y candidez ponen una cara en la que puede leerse: <<Presta atención, que voy a decirte una cosa inteligente y profunda>>. Y no por vanidad, como nosotros, sino porque conceden un gran valor a todo eso, porque creen en sus palabras, las respetan y suponen que vosotros las respetáis tanto como ellos. ¡Ah, la sinceridad!”

La mansa. Fiódor M. Dostoievski

“no hay nada más ofensivo e insoportable que ser víctima de un acontecimiento que bien pudiera no haberse producido, de un desdichado cúmulo de circunstancias que podrían haber pasado de largo, como una nube. Para una persona inteligente es algo humillante”

La mansa. Fiódor M. Dostoievski

“Hombres solos rodeados de silencio: ¡eso es el mundo!”

La mansa. Fiódor M. Dostoievski

L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde - Robert L. Stevenson

© Bocins Literaris

Títol: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde

Títol original: Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde

Autor: Robert L. Stevenson

Traducció: Aurèlia Manils i Montserrat Bayarri

Any: 1886

Editorial Barcanova

Hi ha algú que no conegui, encara que sigui per sobre, la història del Dr Jekyll i Mr Hyde? Jo no l’havia llegit fins ara i em pensava que el Dr Jekyll era un científic, que experimentant amb pocions i beuratges, havia alterat la seva personalitat, sorgint-li un personatge malvat, en Mr Hyde. Només començar-lo m’adono que el llibre és molt més complex que el record simple i infantil que en tinc, provinent de pel·lícules que volien ser de por o de dibuixos animats que han extret al màxim el suc de la novel·la de Stevenson.

Imaginem doncs a Jekyll com un doctor respectat pel seu cercle d’amistats, aparentment decent, bona persona, que ha lluitat des de sempre per tenir controlats aquells desitjos o accions que voldria fer, i que sap que sota l’aparença de Jekyll no podrà fer mai perquè la seva moral no li permet. I que comenci a somiar primer i a investigar empíricament després, si és possible dissociar la personalitat d’un individu, separant les accions bones de les dolentes en dues personalitats, en cossos diferents relacionats únicament per la memòria de ser un o altre i amb l’avantatge de poder gaudir de les maldats sense arrossegar el llast de la consciència. La troballa i el desdoblament posterior no és en cap cas fortuït (com jo creia) sinó buscat pel doctor.

La història ara ens pot semblar poc original perquè és molt coneguda, però la idea és fascinant: poder concentrar tots els actes reprovables en un cos i tots els bons en un altre, ser només valorat pel bé i no tenir remordiments pels actes vils. Disposar de dues personalitats, reversibles a voluntat. Stevenson assumeix la dualitat bé-mal com a part de l’ésser humà. Jekyll aconsegueix que Hyde sigui purament malvat, però no que ell sigui bo al cent per cent. Ell continua sent dual, cada cop més cansat i debilitat per aquest nou ésser que l’acompanya, que li condiciona la reversió a una droga i que li està prenent l’ànima. El mal ressorgeix cada vegada més ràpid. Insinua l’autor que és més difícil trobar el bé que el mal? Que el poder del mal és més poderós i triomfant? Quina temptació aquest elixir disgregant! Sort que no existeix. Haurem de continuar domesticant els nostres Hydes interns.

“Aquells qui apreciaven Utterson, l'apreciaven molt. Als amfitrions els agradava de retenir l'aspre advocat, després que els lleugers de cor i els fluixos de llengua haguessin marxat; els agradava seure una estona i gaudir de la seva discreta companyia, tot entrenant-se per a la solitud, deixant que el silenci ric d'aquell home asserenés les seves ments, després dels excessos i la tensió de la diversió”

L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Robert L. Stevenson

“Per bé que fos un impostor, no era en absolut hipòcrita; totes dues parts eren sinceres”

L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

“Si cada un, em deia, es pogués aïllar en una identitat separada, la vida seria molt més suportable: l'injust faria la seva, alliberat de les aspiracions i el remordiment del seu honrat bessó; i el just podria avançar sense interrupcions en el seu camí cap a la glòria, dedicant-se a les coses que el satisfessin i sense haver de patir la deshonra i la penitència per culpa del malvat desconegut”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

“he après que la condemna i la càrrega de la vida humana estan lligades per sempre més a les nostres espatlles, i que si provem d'arrencar-nos-les només aconseguim augmentar terriblement la pressió que exerceixen sobre nosaltres”

L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

“- I ara- va dir-, per aclarir el que falta: ¿teniu ganes de saber què més passarà? Voleu que us instrueixi?¿Deixareu que agafi aquest got i me'n vagi de casa vostra sense més explicacions, o us domina massa la curiositat? Penseu-ho bé abans de respondre, perquè es farà el que decidiu. Vós decidireu quedar-vos tal com esteu, ni més ric ni més savi (si no és que considerem que el servei ofert a un home mortalment desgraciat pugui enriquir l'ànima). O bé, si ho preferiu, podeu decidir-vos per penetrar en noves àrees del coneixement, per tal d'esdevenir més famós i poderós ara mateix, aquí, a la vostra habitació. Els vostres ulls admiraran un prodigi tan gran que fins i tot el diable quedaria impressionat”

L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

“Heu de permetre que faci tot sol el meu obscur camí. M'he buscat un càstig i un perill que ni tan sols puc esmentar. Si sóc el més gran dels pecadors, també sóc la víctima més gran”

L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

“La mala consciència és enemiga del repòs!”

L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson