L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde - Robert L. Stevenson

© Bocins Literaris

Títol: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde

Títol original: Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde

Autor: Robert L. Stevenson

Traducció: Aurèlia Manils i Montserrat Bayarri

Any: 1886

Editorial Barcanova

Hi ha algú que no conegui, encara que sigui per sobre, la història del Dr Jekyll i Mr Hyde? Jo no l’havia llegit fins ara i em pensava que el Dr Jekyll era un científic, que experimentant amb pocions i beuratges, havia alterat la seva personalitat, sorgint-li un personatge malvat, en Mr Hyde. Només començar-lo m’adono que el llibre és molt més complex que el record simple i infantil que en tinc, provinent de pel·lícules que volien ser de por o de dibuixos animats que han extret al màxim el suc de la novel·la de Stevenson.

Imaginem doncs a Jekyll com un doctor respectat pel seu cercle d’amistats, aparentment decent, bona persona, que ha lluitat des de sempre per tenir controlats aquells desitjos o accions que voldria fer, i que sap que sota l’aparença de Jekyll no podrà fer mai perquè la seva moral no li permet. I que comenci a somiar primer i a investigar empíricament després, si és possible dissociar la personalitat d’un individu, separant les accions bones de les dolentes en dues personalitats, en cossos diferents relacionats únicament per la memòria de ser un o altre i amb l’avantatge de poder gaudir de les maldats sense arrossegar el llast de la consciència. La troballa i el desdoblament posterior no és en cap cas fortuït (com jo creia) sinó buscat pel doctor.

La història ara ens pot semblar poc original perquè és molt coneguda, però la idea és fascinant: poder concentrar tots els actes reprovables en un cos i tots els bons en un altre, ser només valorat pel bé i no tenir remordiments pels actes vils. Disposar de dues personalitats, reversibles a voluntat. Stevenson assumeix la dualitat bé-mal com a part de l’ésser humà. Jekyll aconsegueix que Hyde sigui purament malvat, però no que ell sigui bo al cent per cent. Ell continua sent dual, cada cop més cansat i debilitat per aquest nou ésser que l’acompanya, que li condiciona la reversió a una droga i que li està prenent l’ànima. El mal ressorgeix cada vegada més ràpid. Insinua l’autor que és més difícil trobar el bé que el mal? Que el poder del mal és més poderós i triomfant? Quina temptació aquest elixir disgregant! Sort que no existeix. Haurem de continuar domesticant els nostres Hydes interns.