Bocins literaris

22/8/21

“Els sants del cel… ¿podien ser altra cosa que bons i purs? No tenien cap mèrit. Però els sants que estaven enfonsats en el llot… ah, quina perdurable meravella! Això era el que feia la vida digna de ser viscuda: veure la grandesa moral emergint dels podrimeners de la iniquitat, aixecar-se'n i veure d'un primer cop d'ull la bellesa, feble i llunyana, a través d'ulls plens de llim, descobrir que de la debilitat, la fragilitat, el vici, tota la brutalitat abismal, surt la força, la veritat, les grans qualitats de l'esperit...”

Martin Eden – Jack London

21/8/21

“Si almenys li haguessin escrit una línia, una sola línia personal, juntament amb totes les altres notes de rebuig, ja hauria estat content. Però no hi havia cap editor que hagués demostrat aquella prova d'existència, cosa que li permetria concloure que a l'altre extrem no hi havia éssers humans amb sentiments, sinó únicament peces d'una màquina, perfectament untades i que funcionaven d'allò més bé”

Martin Eden – Jack London

20/8/21

“Només havia passat per damunt de la superfície de les coses, observant fenòmens aïllats, acumulant fragments de realitat, fet generalitzacions lleugeres… sense relacionar res, d'una manera capriciosa i desordenada, com en un món de casualitat i d'atzar”

Martin Eden – Jack London

19/8/21

“Desitjava glorificar els que anaven al darrere d'esperances perdudes, els enamorats de coses impossibles, els gegants que lluitaven fins a perdre l'alè, enmig del terror i de la tragèdia, fent cruixir la vida amb la força dels seus afanys. Però les històries que publicaven les revistes semblaven destinades a glorificar els senyors Butlers, els sòrdids perseguidors del dòlar i les descripcions anodines dels amors insignificants d'homenets i donetes immersos en la vulgaritat. ¿Potser perquè els editors de les revistes també eren vulgars?, es preguntava. ¿O era que a aquells escriptors i a aquells editors els feia por la vida?”

Martin Eden – Jack London

18/8/21

“Trobar feina! Anar a treballar! Mentre sentia la seva germana, anava pensant: pobres, estúpids esclaus! No era estrany que el món fos dels més forts. Els esclaus estaven obsessionats per la pròpia esclavitud. Per a ells, el treball era el fetitxe d'or davant del qual s'humiliaven i que adoraven”

Martin Eden – Jack London

17/8/21

Ricard III - William Shakespeare

Títol: Ricard III

Títol original: Ricard III

Autor: William Shakespeare

Any: 1597

Traducció: Salvador Oliva

Editorial Vicens Vives

“Les paraules són clams de pledejants
per les penes dels que les fan servir,
aèries hereves d'alegries
que no han fet testament, pobres respirs
d'oradors de misèries. Deixem-les desfogar!
Per més que allò que diguin sigui inútil,
almenys deixen el cor alleugerit”