Bocins literaris

31/10/16

“es lo único que anhelamos, el calor de otro ser a nuestro lado”

Nada crece a la luz de la luna. Torborg Nedreaas

30/10/16

“¿Has experimentado alguna vez la primavera… del revés?, preguntó pausadamente. Quiero decir, ¿has sentido alguna vez lo malvada que puede ser la primavera con quien lo está pasando mal? Por la mañana temprano, muy de mañana, los pájaros empiezan a cantar. Primero uno solo, mientras aún es de noche. Lo oyes trinar ahí fuera, y la noche es de nácar y sangre. Y el silencio susurra. Murmura sobre el amor apasionado y la alegría, sólo que no lo hace para ti”

Nada crece a la luz de la luna. Torborg Nedreeas

29/10/16

“¿Te has fijado en la belleza que hay en la vida? No se puede tocar ni sentir. No se puede agarrar ni retener. Pero uno puede absorber un poco y experimentarla mientras pasa a tu lado escabulléndose”

Nada crece a la luz de la luna. Torborg Nedreaas

28/10/16

Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament - George Steiner

Títol: Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament

Títol original: Ten (possible) reasons for thesadness of thought

Autor: George Steiner

Traducció: Roser Berdagué Costa

Any: 2005

Arcàdia

Quina troballa, aquest assaig que m’agrada rellegir-me de tant en tant.A Deu raons (possibles) de la tristesa de pensament, Steinerdefensa que els humans hem estat creat tristos(tristitia) i que el nostre pensament és inseparable d’una melancolia profunda i indestructible. D’aquest pensament central ell fa recerca de les possibles raons que expliquin aquest sentiment de tristesa que acompanya les nostres vides i en troba deu:

Primera.Els humans evitem fer-nos preguntes transcendents ja que no tenen resposta i en les qüestions decisives no arribem a respostes satisfactòries ni concloents. Aquesta contradicció interna ens aporta dubte i sensació de fracàs.

Segona. Els actes del nostre pensament es troben subjectes en qualsevol moment a intromissions contínues. No podem ni sabem pensar concentrats. El pensament és no lineal.

Tercera. El pensament és el bé més íntim de l’ésser i alhora els nostres pensaments són repetits i corrents, no hi ha originalitat.

Quarta. No hi ha comprovació definitiva de la veritat o l’error del pensament subjectiu. No podem diferenciar la sinceritat de la falsedat.

Cinquena. La majoria del nostre pensament va a parar a les “escombraries de l’oblit”, també gran part dels pensaments notables, fet que genera frustració.

Sisena. Som incapaços de materialitzar el pensament. El que imaginem sempre és millor que la realitat. No podem plasmar el pensament de forma perfecte en el llenguatge, escriptura, música, art, etc. Només arriba una part imperfecta que ens aporta insatisfacció.

Setena. Entre el nostre pensament i el món on vivim hi ha interposicions (presumpcions psicològiques, corpòries, culturals o dogmàtiques) que no ens permeten veure “les coses tal com són” dotant-les d’un vel de melangia.

Vuitena. Som incapaços de saber del cert què pensa un altre ésser humà, sempre hi ha una part d’opacitat, fins i tot en la persona estimada (En què penses quan fem l’amor?). Podem assolir la fusió corporal, però mai la mental.

Novena. Els humans podem tenir pensaments banals i altres que valen molt la pena. Només una part molt restringida de l’espècie sap pensar. Aquest fet pot provocar l’odi o burla de la resta. La creativitat no és democràtica. La desproporció entre nosaltres,que percebem i alhora neguem, la tolerem poc.

Desena. Pensem en el ser, però abominem el buit del no ser. Creiem o no en divinitats, la qüestió de Déu ens persegueix. El pensament no és indiferent a l’enigma de la identitat humana, de la nostra presència en un món determinat, cosa que ens afligeix.

Un bon assaig de menys de 70 pàgines d’un dels pensadors actuals més interessants.

“Els nostres pensaments han estat pensats, són pensats, seran pensats milions i milions de vegades per altres. Són d'una banalitat infinita, estan molt vistos. Són material de segona mà”