“Cerquem, doncs, com podrà l'ànima caminar sempre a pas igual i saludable, com podrà estar en pau amb ella mateixa, contemplar les seves coses amb joia, i amb una joia no interrompuda, ans romanent en situació plàcida sense aixecar-se mai ni deprimir-se; això serà la tranquil·litat”
La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca
“per bé que sembli ésser molt diversa la vida de cada home, fet i comptat, tot es redueix a una cosa: moridors, rebem coses moridores. ¿Per què ens indignem, doncs? ¿Per què ens queixem? Per això hem nascut. Serveixi's la natura al seu albir dels cossos que ella ha format: nosaltres, contents en totes les coses i sempre magnànims, pensem que no mor res que sigui nostre”
La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca
“¿Per on podré saber el teu coratge per suportar la pobresa, si sobreïxes de riqueses? ¿Per on podré saber la teva constància a sofrir la infàmia, la ignomínia i l'odi del poble, si envelleixes entre aplaudiments i el poble se sent inesmenablement propens a retre't honorança? ¿Com sabré amb quina equanimitat sofriràs la mort dels teus fills, si veus amb vida tots els que et nasqueren? Prou t'he sentit com consolaves els altres: llavors veuria si et sabries conhortar tu mateix, si ni un plany no et permetries”
La providència / La tranquil·litat de l'esperit / La clemència - Sèneca
 |
©
Bocins Literaris
|
“Quan cap paraula
ens pugui consolar
haurà passat la vida”
L'hivern de les paraules - Joan Buixeda