La ridícula idea de no volver a verte - Rosa Montero

© Bocins Literaris

Títol: La ridícula idea de no volver a verte

Autora: Rosa Montero

Any: 2013

Editorial Seix Barral

Fa tres o quatre anys una amiga em va parlar d’aquest llibre i se’m va quedar -a la llista de llibres que algun dia em llegiré- fins que ara, motivada per la pel·lícula Marie Curie, em va tornar a la memòria, i finalment, l’he llegit. La ridícula idea de no volver a verte de Rosa Montero, autora de la qual no havia llegit res encara, és un llibre que he classificat com de memòries, per catalogar-lo d’alguna manera, on l’autora explica en primera persona el dol patit per la pèrdua del seu marit i el relaciona amb el dol patit per la Marie Curie quan va perdre el seu. Amb aquest nexe comú, Rosa Montero no pretén assimilar-se amb la científica, però sí que s’hi sent unida i aconsegueix propagar el vincle d’afectivitat i comprensió entre les persones que han sofert la pèrdua d’ésser estimats.

Rosa Monterova llegir el diari que Marie Curie va escriure l’any posterior a la mort de Pierre Curie, un diari molt breu on es concentra el buit, el dolor sord, la incredulitat, l’enyorança, el record i l’acceptació. És un diari bonic, trist i real. Arran de la lectura, va voler saber més coses de la científica i, gràcies a la seva documentació, va anar sorgint la idea d’aquest llibre terapèutic i ple de reflexions de Montero. És un llibre emotiu, vital, fresc, optimista.

Montero ens descobreix la vida de Marie Curie de forma amena amb una prosa viva i penetrant. El seu origen polonès, la marxa a Paris, la coneixença del seu marit també científic, la vida dedicada al treball que compartia amb ell, la passió per la ciència, el descobriment de la radioactivitat, les dificultats econòmiques i laborals, les seves filles i el seu sogre-mainadera que els va permetre desenvolupar-se professionalment, el premi Nobel de Física, la mort d’en Pierre, la dedicació absoluta a la feina salvadora, els inconvenients de ser dona en un món masculí, l’amor adúlter amb el seu amic i col·laborador Paul Langevin, l’escàndol que va seguir l’afer mentre ella obtenia i no renunciava (tot i les pressions) al premi Nobel de Química, la tenacitat per continuar endavant, la debilitat provocada pels efectes del propi radi del qual Marie no va sospitar mai, les renúncies de la vida i l’arribada de la mort. Tota la vida de Curie a través dels ulls de Montero que de forma íntima i directa ens apropa a la seva pròpia vida.