15/10/18

“Va ser l'any que va morir el pare, l'any que vaig començar a passar estones asseguda a la finestra de l'escala d'incendis a altes hores de la nit inventant-me històries. L'ambient de casa havia canviat i semblava el d'un dipòsit de cadàvers. El dol de la mare era primari i ho envaïa tot: xuclava l'oxigen de l'aire. Sempre que entrava al pis, m'entrava al cap i a tot el cos una sensació narcotitzant. Cap de nosaltres- ni el meu germà ni jo, i encara menys la mare- trobava consol en l'altre.  Vivíem un exili junts, atrapats en un dolor comú. Per primera vegada vaig prendre consciència de la solitud de l'esperit”
Vincles ferotges - Vivian Gornick

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada