“Igual que una bufanda que s'allarga
el món es va teixint contínuament,
ni comença ni acaba;
per un costat la llana ja es podreix
per l'altre s'afegeix una passada
i res no es pot cosir,
tot viu per una embasta
i els fils que es fan columnes amb el temps
cauen també i tot es desenganxa”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster