“Si véns,
potser m'arribaràs d'aquí a mil anys;
tot descomptant els trens, tremolo encara.
El fred dels calendaris em fa por.
Porto ja la nuesa dels qui moren,
i cor endins
va rovellant-se l'esperar”

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils – Felícia Fuster