 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Des d’on tornar a estimar
Autor: Joan Margarit
Any publicació: 2015
Proa
Estimar és un lloc ens diu en
Joan Margarit. Si pensem en les persones que estimem o hem estimat
inevitablement les associem a un lloc físic. Aquest lloc indirectament l’hem
acabat estimant com a tal, pel fet que allí hem estat feliços, que hem
compartit moments únics amb les persones estimades. I què passa quan les
persones ja no hi són? El lloc ens permet recordar-les i tornar-les a estimar a
través seu. L’associació lloc-persona fa que se’ns projecti un mecanisme de
record involuntari que reviu la nostra estimació.
Des de qualsevol d’aquests
llocs estimats ens parla Margarit, dels llocs que li evoquen les seves filles
mortes. Amb la seva veritat crua, amb la visió d’una persona que ha patit molt
i ha acceptat la vida com se li presenta, aconsegueix la indiferència d’aquelles
vivències que hom no pot controlar. La seva és una vellesa conscient i lúcida,
d’haver trobat el camí.
Per a mi algun fragment em
justifica per ell sol la compra de tot el llibre. Són bocins regal. Saviesa en
càpsules. Veritats que potser encara no comprenem perquè ens falta vida, com si
Margarit estigués un estadi més enllà, a un pas més de
nosaltres. Potser la vida, més tard que no pas d’hora, s’explica a ella
mateixa.