 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Dins l’esfera del temps
Autora: Montserrat Abelló
Any: 1998
Prenc Dins l’esfera del temps de Montserrat Abelló perquè és l’únic que tenen
a la biblioteca on vaig a buscar-la. M’agradaria alguna cosa més extensa per
conèixer una mica la poeta que hem escollit al grup de poesia. De moment
començo per aquest poemari editat fa vint anys. Abelló a part de poeta, va
destacar també com a traductora al català de Sylvia Plath, Margaret Atwood i
Anne Sexton, i com a traductora a l’anglès d’Espriu i Rodoreda. Compromesa amb
el moviment feminista dels anys setanta, va ser una dona amant de la vida que
va viure i escriure sense por. La llibertat la trobem també en els seus versos
on prima la profunditat de la paraula i prescindeix de la rima i la mètrica.
El poemari està format per
tres parts: Compàs d’espera, Vora l’Illa
Roja i Contra el caire del temps. Els seus poemes no tenen títol perquè
ella vol que ens els fem nostres sense condicionar-nos d’inici. Abelló parla
sobre la necessitat d’escriure, de la soledat, de l’amor, de la família, de ser
un mateix. Els seus versos em traspuen verbs com estimar, escoltar, parlar i
sentir. La seva poesia és vivencial, no té paraules sobreres ni innecessàries. És
una poesia lluminosa, concisa, breu i gens pretensiosa. Ens mira directament
als ulls i ens emplaça a mirar la vida de cara sense amagar-nos rere les
comoditats diàries.