Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El cor de les tenebres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El cor de les tenebres. Mostrar tots els missatges

16/1/19

El cor de les tenebres - Joseph Conrad

© Bocins Literaris
Títol: El cor de les tenebres
Títol original: Heart of Darkness
Autor: Joseph Conrad
Traducció: Yannick Garcia
Any: 1902
Sembra Llibres


Fa molt temps que tenia pendent llegir-me El cor de les tenebres d’en Joseph Conrad. De fet, esperava que alguna editorial catalana en fes una edició, així que no he desaprofitat l’oportunitat de Sembra Llibres amb el doble al·licient d’un pròleg de l’Albert Sánchez Piñol i una traducció de Yannick Garcia.

El cor de les tenebres, escrita als tombants del segle XX per un inclassificable polonès (ara seria ucraïnès) nacionalitzat britànic, és una crítica a l’imperialisme i al sistema colonial de l’època. Conrad va ser mariner durant un període de la seva vida i és a causa de la seva experiència que la majoria dels seus llibres versen sobre aquesta matèria.

Aquesta breu novel·la, que no senzilla, és narrada pel capità Marlow, un anglès que s’aventura riu Congo amunt amb l’encàrrec de trobar en Kurtz, el misteriós cap d’una explotació d’ivori de la colònia belga, un personatge gairebé mític i envejat pels altres treballadors de la companyia, que no obtenen un rendiment  tan elevat com ell. Marcat per l’horror que li produeix el tracte que tenen els europeus amb la població indígena (igual que el propi Conrad quan feu la seva estada de sis mesos al Congo), en Marlow va enfilant el riu mentre tem i mig admira allò que va esbrinant d’en Kurtz, que s’ha deixat sotmetre per l’ambició desenfrenada deixant de banda qualsevol principi moral.

La selva jugarà un paper fonamental en la novel·la per explicar de forma simbòlica com l’home, a l’endinsar-s’hi, va perdent la part racional per retornar a la salvatgia original. El llibre explora els límits del bé i del mal, la llibertat de l’individu per escollir un camí o l’altre, la depravació inherent de l’home (sigui civilitzat o salvatge) i la cobdícia ratllant la bogeria mentre condemna el poder devastador d’Europa sobre Àfrica.

Un clàssic que no passa de moda.
“ell havia fet l'últim pas, havia posat un peu a l'abisme, mentre que a mi se m'havia permès enretirar el peu dubitatiu. I potser és aquí on rau tota la diferència; potser tota la saviesa, i tota la veritat, tota la sinceritat, es condensen precisament en aquest instant inapreciable en què franquegem el llindar de l'invisible. Potser sí!”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

15/1/19

“He batallat amb la mort. És la pugna més avorrida que us podeu imaginar. Es produeix en una impalpable grisor, amb el buit sota els peus, amb res al teu voltant, sense espectadors, sense clams, sense glòries, sense el gran desig de la victòria, sense la gran por de la derrota, en un entorn malaltís d'un tebi escepticisme, sense gaire convicció en el propi dret i encara menys en el de l'adversari”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

14/1/19

“Quina cosa més curiosa, la vida, aquesta misteriosa combinació d'una lògica cruel amb finalitats trivials. El màxim que en pots esperar és conèixer-te tu mateix una mica- prou tard que arriba, això- i una collita de recances inextingibles”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

13/1/19

“sentia una angoixa immensa, un terror pur i abstracte, desconnectat de cap forma concreta de perill físic. El motiu que aquell sentiment fos tan aclaparador era- com us ho definiria?- la sotragada moral que vaig patir, com si m'haguessin imposat una cosa del tot monstruosa, intolerable al pensament i odiosa per a l'ànima”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

12/1/19

“de les profunditats del bosc va brollar un lament tan trèmul i dilatat d'espant desconsolat i pur desesper com el que imaginaríem si es perdés l'última esperança d'aquest món”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

11/1/19

“És impossible transmetre la sensació viva d'una època determinada de la nostra existència, el que li atorga la veritat, el sentit, aquella essència tan subtil i penetrant. És impossible. Vivim igual que somiem: tot sols”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

10/1/19

“la selva es retallava com un espectre contra la llum de la lluna i, malgrat aquell enrenou difús, malgrat la lleu remor d'aquell pati llastimós, el silenci de les terres se't ficava al cor amb el seu misteri, la seva grandesa, amb la formidable constatació d'una vida oculta
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

9/1/19

“La paraula "vori" surava en l'ambient, corria de boca en boca, era un sospir. Diries que hi dedicaven els seus resos. Es respirava pertot la corrupció d'una cobdícia estúpida, com la bafarada d'un cadàver. Caram! No havia vist cosa tan irreal en ma vida! I a fora, la jungla silenciosa que encerclava aquell clap despoblat de terra em semblava una cosa grandiosa i invencible, com la maldat o la veritat, que esperava amb paciència la fi d'aquella estranya invasió”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

8/1/19

“gran part dels mariners duen, si se'n pot dir així, una vida sedentària. Són gent de quedar-se a casa, una casa que sempre els acompanya, el vaixell: com també ho fa el seu país, el mar. Els vaixells són tots molt semblants i la mar és sempre la mateixa. En la immutabilitat del que els envolta, les costes estrangeres, els rostres estrangers, la immensitat canviant de la vida, els passa tot per alt, darrera d'un tel, no de sensació de misteri, sinó d'una ignorància que és una mica menyspreu, perquè per a un mariner no hi ha res de misteriós sinó la mar en si, que és l'amant de la seva existència i inescrutable com el destí”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad

7/1/19

“Cercant or o perseguint la fama, tots ells havien partit d'aquelles aigües, brandant l'espasa, i sovint la torxa, missatgers de la puixança de terra ferma, portadors d'una espurna del foc sagrat. Quina grandesa no s'havia aventurat amb el reflux d'aquell riu cap al misteri d'una terra desconeguda! Els somnis dels homes”
El cor de les tenebres - Joseph Conrad