El secret de Goethe - Martí Domínguez

© Bocins Literaris

Títol: El secret de Goethe

Autor: Martí Domínguez

Any: 1999

Cercle de Lectors

El secret de Goethe del Martí Domínguez, és el segon llibre de la trilogia sobre la il·lustració, iniciada amb Les confidències del comte de Buffon i acabada amb El retorn de Voltaire. Els tres llibres però es poden llegir de forma separada. Aquest concretament va ser premiat amb el Prudenci Bertrana l’any 1999.

El llibre ens relata una part de la vida del gran Goethe quan va estar a Roma i a Nàpols explicada per Tischbein, amic seu i pintor que fou conegut (poc) com el Tischbein de Goethe ja que pintava els paisatges que Goethe li demanava. Sota la mirada d’un Domínguez convertit en Tischbein podrem gaudir com si fóssim el propi Goethe, primer del descobriment de la Roma de finals del segle XVIII, l’ambient artístic que es vivia a la via del Corso on Goethe es va hostatjar a la casa que el pintor compartia amb altres amics, una ciutat que va apropar als dos personatges i va fer sorgir una amistat intel·lectual motivada per les ganes de saber, tot i que l’egocentrisme i ensuperbiment de Goethe en marqués posteriorment la distància; i en segon lloc el descobriment de Nàpols, amb excursions al Vesuvi, als jaciments arqueològics de Pompeia i Herculà i al golf de Nàpols, que enamora a aquells que el trepitgen. Això mateix li passà a Goethe, a qui li va transformar la forma de viure; a Tischbein, que va fer de Nàpols el seu lloc de residència i a Domínguez, que traspua al paper l’amor que té a aquesta regió italiana.

A la novel·la se’ns presenta un Goethe que no vol ser recordat pel llibre que el va fer famós, Les penes del jove Werther, perquè té altres obres de les quals se sent més orgullós i considera que les entela. Tischbein tampoc vol ser recordat per ser el pintor de Goethe. I és que com diu l’autor, ningú pot triar per allò que serà recordat. Domínguez, homenatja Goethe i el seu Werther amb aquesta novel·la. Haver-la llegit prèviament hi afegeix valor, tot i que no és necessari per a la lectura.

Goethe és molt absorbent i en tot moment sap que serà immortal, creu en la seva posteritat i fa plans utilitzant a Tischbein per formar el mite Goethe. La manca d’humilitat de l’escriptor molesta al pintor, que no vol convertir-se en un esclau d’ell ni deixar-se dominar, i se’n separa. Vol fer el seu camí. La relació es refreda, però malgrat que les seves vides divergeixen amb el pas dels anys, l’amistat que es va iniciar a Itàlia es manté en el record dels dos homes. Anys més tard (possiblement aquesta part ja no sigui fidel a la realitat) es retrobaran a Weimar, que és on viu Goethe i on Domínguez aprofita per construir el desenllaç de la novel·la i explicar el títol del llibre que està relacionat amb la novel·la de Werther i una conversa real que Goethe va tenir amb Napoleó que n’era un gran admirador i que li va qüestionar (a ell, a l’altiu Goethe!) un fragment. A partir de fets reals, la coneixença de Tischbein-Goethe i la conversa entre Goethe-Napoleó, Domínguez crea El secret de Goethe, barrejant veritat amb ficció, com va fer en el seu primer llibre i com ha continuat fent en llibres posteriors.També se serveix dels grans coneixements de Goethe, que a part de poeta i filòsof, dominava moltes matèries entre elles la història natural (com en Domínguez), per descobrir-nos un home que, com el seu Faust, tenia una necessitat insaciable i inesgotable de saber i que volia adquirir el coneixement com a eina per assolir la immortalitat.

Si us agrada Goethe, Roma, Nàpols, Itàlia, l’època de la il·lustració, l’art, la literatura... us agradarà. Domínguez, a més de bon naturalista, s’endevina un amant de l’art i la pintura, la poesia i d’Itàlia com a lloc productor de cultura. Coneix bé Roma i la Campània i aprofita aquest coneixement que té per situar bé el seu llibre.