El somni de Lucreci - Martí Domínguez

© Bocins Literaris

Títol: El somni de Lucreci

Autor: Martí Domínguez

Any: 2013

Proa

El somni de Lucreci de Martí Domínguez, d’acord amb el subtítol del llibre, és “una història de la llibertat del pensament”. Aquest assaig fou guanyador del 34è premi Carles Rahola d’assaig. Soc lectora assídua de les novel·les de Domínguez i he de dir que se’n surt igual de bé fent d’assagista.

Com a punt d’origen, Domínguez escull el poeta Lucreci. Una veu analítica, racional i actual d’un segle abans de Crist que va plasmar les seves idees a De rerum natura (Sobre la naturalesa). El poeta romà buscà el perquè de les coses, de la natura i de l’ésser humà, trencant el vincle diví i deixant pas a l’esborronador atzar. Al seu torn, en la seva obra va voler honorar a Epicur, Demòcrit i Heràclit, filòsofs que admirava.

Domínguez comença comparant Lucreci amb el famós Plini el Vell, autor de la Història Natural escrita l’any 70 d.C. Mentre que Plini era un lector heterogeni, crèdul i fantasiós que recollia anècdotes per entretenir al lector; Lucreci, en canvi, era un savi escèptic que volia explicar el món. El pas de Lucreci per l’Edat Mitjana és de descrèdit i oblit. És una època fosca per la ciència en la qual la natura s’interpreta segons la religió i els animals s’usen d’exemple o contraexemple per donar lliçons morals. Així doncs, el pensament lucrecià és del tot herètic en la concepció cristiana del món i s’ignora.

Aportant llum a les tenebres, el 1417 es redescobreix el manuscrit De rerum natura a Suïssa després de deu segles de silenci, coincidint amb el Renaixement italià. L’autor explica la influència que el romà va tenir en artistes com Boticelli o Piero de Cosimo. Amb la impremta, el pensament de Lucreci s’estén (malgrat la crítica de l’església i la prohibició en les escoles) en els ambients cultes de França i Anglaterra, on l’adopten pensadors com Montaigne i Bacon. Representa un model a seguir per deixar enrere les supersticions. De fet, alguns van ser castigats i van patir la persecució en primera persona: Galileu (que va haver de retractar-se acusat per la Inquisició d’acceptar la teoria heliocèntrica de Copèrnic) i Giordano Bruno (cremat a la foguera uns anys abans). Fets que es van considerar com els primers triomfs de la ciència contra el dogmatisme de la fe. Més endavant, l’observació de la varietat d’espècies animals i posteriorment el descobriment d’infinitat d’éssers microscòpics (on involucrar-hi la moralitat ja no tenia ni cap ni peus), hauria d’haver deslligat qualsevol excusa religiosa del món natural.

Domínguez repassa noms i pensaments de personalitats que van estar influenciades per Lucreci (seguidors o detractors) però que han tingut importància per a la ciència i el progrés: el classificador Linné, el comte Buffon, l’ateu Diderot, el deista Voltaire, el rústic Rousseau, el reconciliador Goethe, l’excèntric Erasmus Darwin (l’avi) i l’evolucionista Charles Darwin. I ja entrat el segle XX, el genetista Mendel, els oportunistes Watson i Crick fins arribar al determinisme genètic més modern de Wilson, entre d’altres. Tot un reguitzell de personatges i coneixements que l’autor, com a naturalista i amant del món de les idees, vol compartir amb nosaltres. Aprofitem-ho!

“Estudiem l'home lliurement, alliberant-nos dels nostres prejudicis, sense idees preconcebudes, com si no parlàrem de nosaltres, com <<si fórem zoòlegs d'un altre planeta>>”

El somni de Lucreci - Martí Domínguez

“el terme <<religió>> prové de <<religare>>, en el sentit coercitiu del mot, de lligar, de nuar, de controlar les voluntats dels homes.

El somni de Lucreci d'un món desvinculat dels déus, explicat exclusivament per l'observació i la raó, no s'ha fet realitat. Potser perquè a l'home se li fa molt difícil assumir el que la ciència ha anat revelant a poc a poc”

El somni de Lucreci - Martí Domínguez

“L'evolució actua com un gran ferroveller, prenent d'ací i d'allà el que necessita per als seus fins més peremptoris, adaptant-ho a les seues necessitat més immediates i imperioses. Lluny del dissenyador intel·ligent que promulgava William Paley, la vida és l'obra d'un rellotger potiner i entremaliat. Sens dubte, costa sobreposar-se a tots aquests descobriments, es fa difícil d'entendre tot plegat d'on venim i què som, i el sentit de l'existència”

El somni de Lucreci - Martí Domínguez

“La gratitud no és freqüent en el món de les idees, i de vegades s'intenta esborrar els orígens, el que podríem denominar la infantesa d'un autor: com si aquest hagués nascut ja adult, amb el cap totalment moblat, sense deute ni relació enlloc”

El somni de Lucreci - Martí Domínguez

“Darwin, a mesura que pensa, a mesura que desenvolupa aquell premonitori I think, va experimentar en la seua pròpia persona un canvi irreparable. Possiblement la seua transformació, la seua evolució, siga una de les més apassionants de la història de les idees: potser mai cap home ha dut tan lluny aquell desig de pensar i, alhora, de ser conseqüent amb el seu pensament. Potser mai cap home ha existit d'una manera tan rotunda i fecunda, fins a amarar tot el seu temps i canviar, de dalt a baix, la història dels homes”

El somni de Lucreci - Martí Domínguez

“La natura està en constant canvi, la transformació, que és la font de la diversitat de la vida, li és consubstancial. Res és estable, tot està sotmès a les pressions de la vida”

El somni de Lucreci - Martí Domínguez

“el nus de l'acció es desplaça: el paper passa de la voluntat divina a l'esperit humà. Les coses cobren de sobte una qualitat diferent, gens idíl·lica ni santificada. La naturalesa ja no és objecte d'endevinalla o d'exegesis, ja no és un text que cal interpretar des d'una moralitat cristiana, com s'esdevenia amb els bestiaris, sinó que cal aprendre a desxifrar-la emprant un mètode, una clau, unes regles fixes, a l'abast de tothom que hi tinga interès”

El somni de Lucreci - Martí Domínguez

“A poc a poc, la humanitat pren consciència que flota en l'espai, en un planeta més de la galàxia, sense cap tipus de determinisme diví, en un atzar esborronador. Cada vegada resulta més evident que Déu no ha fet el cel per a nosaltres”

El somni de Lucreci - Martí Domínguez

“Lucreci demostra que <<és el mateix home qui construeix el seu infortuni>> i que l'autodestructivitat humana s'agreuja per la seva credulitat al davant de les fantasies i promeses que proporcionen les religions”

El somni de Lucreci - Marti Domínguez

“Des de temps immemorials, l'home ha fabricat déus i idees deïficades per a enaltir-se, per a demostrar que no és qualsevol cosa, que és un ésser especial, tocat per una mà divina”

El somni de Lucreci - Martí Domínguez