Fulles d'herba - Walt Whitman

© Bocins Literaris

Títol: Fulles d’herba

Títol original: Leaves of Grass

Autor: Walt Whitman

Traducció: Jaume C. Pons Alorda

Any: 1892

Edicions 1984

He trigat tant temps a llegir-me Fulles d’herba del Walt Whitman que se’m farà estrany no veure’l a la tauleta de nit. Aquest extens poemari reuneix tota l’obra poètica de l’autor nord-americà, traduïda (i quina feinada!) per primer cop al català pel mallorquí Jaume C. Pons Alorda. Whitman està considerat el pare de la poesia nord-americana i se’l relaciona amb el transcendentalisme. El llibre va veure la llum el 1855 finançat pel propi autor, que el va anar revisant fins a la seva mort, el 1892. El reconeixement no li va arribar de forma ràpida i va haver d’alternar l’ampliació de la seva obra magna amb treballs de tipografia, periodisme i docència.

Whitman es dirigeix al lector a través dels seus cants, poemes llargs (alguns molt llargs) amb versos d’estil lliure que s’acosten a la prosa. Innovadora i ambiciosa, la seva és una poesia que enumera, que inclou, que acapara i que no deixa res fora del seu univers particular. Whitman ho accepta tot, ho comprèn tot, ho estima tot. Els cants, plens de vida, estan impregnats de valors democràtics, de llibertat i d’igualtat. En dedica molts a la guerra civil americana, a la política i a la filosofia. És el poeta del jo i del nosaltres, un patriota que admira la seva terra, que ens parla amb entusiasme i passió, que lliga bé la part terrenal i l’espiritual de l’ésser humà (s’autoanomena el poeta del cos i de l’ànima), que dispensa un tracte fraternal, amorós i sexual a dones, homes, joves i vells, motiu pel qual el llibre va ser titllat d’obscè. Amèrica va ser molt crítica quan es va publicar el llibre; en canvi,  a la resta del món va tenir millor acollida i va ser valorat pel seu caràcter humanista. El llibre també va ser un reclam per a joves escriptors d’arreu que volien conèixer aquest original i revolucionari poeta.

“Una silenciosa i pacient aranya,

He vist en un petit promontori on estava isolada,

L'he vista com explorava el vast buit que l'envoltava,

Vessava filaments, filaments, filaments fora d'ella mateixa,

Sempre cabdellant-los, sempre accelerant-los incansablement.

I tu, oh ànima meva, siguis on siguis,

Envoltada, aïllada, en immensurables oceans d'espai,

Incessantment medites, t'aventures, et llances, cerques les esferes per connectar-les,

Fins que el pont que necessites sigui creat, fins que s'hi aferri l'àncora dúctil,

Fins que el fil subtil que fas s'enganxi a algun lloc, oh ànima meva”

Fulles d'herba - Walt Whitman

“En els cels tan preciosos després de la tempesta i, a la nit, la lluna d'una esplendor tan sobrenatural,

Que brilla dolçament, brilla a sobre nostre mentre cavem les trinxeres i amunteguem la terra,

Jo somnio, somnio, somnio”

Fulles d'herba - Walt Whitman

“No tindràs ni idea de qui sóc ni de què significo,

Però tanmateix et seré bona salut,

I et purificaré i t'enfortiré la sang.

Si no em trobes a la primera, tingues coratge,

Si no em trobes en un lloc, cerca'm una altra vegada,

En un lloc o en un altre, jo t'estic esperant”

Fulles d'herba - Walt Whitman

“A vegades, amb aquell que estimo m'omplo de ràbia per por de pensar que prodigo un amor no correspost,

Però ara crec que no existeix l'amor no correspost, la retribució sempre és veritable d'una manera o altra”

Fulles d'herba - Walt Whitman

“Quina opinió tens de tu?

Ets tu, doncs, qui t'has menystingut fins ara?

Ets tu qui ha pensat que el President és més important que tu?

O que els rics són millors que tu? O que l'instruït és més savi que tu?

(Perquè ets greixós o granellut, o vares ser algun cop un borratxo, o un lladre,

O pateixes una malaltia crònica, o tens reuma, o ets una prostituta,

O pateixes per la teva frivolitat o la teva impotència, o no estàs instruït i mai no has vist el teu nom escrit en lletres d’impremta,

Per això et penses que ets menys immortal?”

Fulles d'herba - Walt Whitman

“Què pot ser més subtil que això que em ferma a una dona o a un home que em mira a la cara?”

Fulles d'herba - Walt Whitman

“He entès que em basta estar amb els que estimo,

Que em basta passar la nit en companyia dels altres,

Que em basta estar envoltat de la carn bellíssima, curiosíssima, respiradora, riallera,

Què significa doncs per a mi viure entre ells i elles o tocar-los o reposar lleugerament el braç al voltant del seu coll sols un breu segon? Creus que és poca cosa?

No demano cap altra delícia, nedo a través d'ella com si fos un oceà”

Fulles d'herba - Walt Whitman

“Durant massa temps has xipollejat vora la riba agafat a una post,

Ara vull que siguis un nedador intrèpid,

Que et capbussis al cor de la mar, que tornis a sortir, que em facis un senyal de sí amb el cap, que cridis i que t'espolsis els cabells rient”

Fulles d'herba - Walt Whitman

“Em sembla que podria girar cua i anar a viure amb els animals, són tan plàcids i reservats,

M'aturo i els contemplo molta estona.

No protesten ni es queixen de la seva condició,

No s'estiren desperts en la foscor ni ploramiquegen pels seus pecats,

No em posen malalt parlant-me dels seus deutes amb Déu,

No n'hi ha cap d'insatisfet, i no n'hi ha cap que hagi perdut el boll amb la mania de tenir coses,

No n'hi ha cap que s'agenolli davant d'un altre, ni davant dels de la seva espècie que varen viure fa més de mil anys,

No n'hi ha cap de respectable o desgraciat en tota la faç de la terra.

Ells em mostren les seves relacions i jo les accepto”

Fulles d'herba - Walt Whitman

“Als estats o a qualsevol d'ells, o a qualsevol ciutat dels Estats, Resistiu molt, obeïu poc,

Un cop l'obediència és inqüestionable, un cop l'esclavitud és total,

Un cop l'esclavitud és total, cap nació, estat o ciutat d'aquest món mai no recupera la seva llibertat”

Fulles d'herba - Walt Whitman