Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gerard Vergés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gerard Vergés. Mostrar tots els missatges

17/8/16

Poesia completa 1982-2014 - Gerard Vergés


© Bocins Literaris
Títol: Poesia completa 1982-2014
Autor: Gerard Vergés
Any: 2015
Proa


Cerco el llibre que condensa tota l’obra del Gerard Vergés, Poesia completa 1982-2014, perquè llegeixo en algun lloc que el poeta tortosí és un humanista i un savi i això em motiva a comprar-lo. La portada em regalala il·lustració del Jardí de les delícies de Hieronymus Bosch i que va donar nom al seu últim poemari.

Vergés no va publicar res fins passats els 50 anys. Va combinar la poesia amb la farmàcia, professió de tradició familiar. Marcat per la Guerra Civil i la dictadura, coneixedor de la realitat, lluitador i optimista, la seva poesia és variada, diversa, rica en temàtica (natura, guerra, política, amor, llengua, cultura, arts, religió, poder) i forma. Va aconseguir ser premiat tant en poesia com en narrativa i assaig. Vergés era exigent, per això la seva obra deu ser breu.

Es va iniciar amb L’ombra rogenca de la lloba (premi Carles Riba 1981). Un poema decasíl·lab llarg (345 versos) i ambiciós. Ròmul és el narrador del poema i el seu germà Remus ens l’explica. És molt original. Poder explicar el poema des de dins del mateix poema. És complex i difícil. Conté moltes referències literàries. Em pregunto si el poeta era tan erudit o es feia l’erudit.

No m’emociona en excés la primera lectura: massa sonets per al meu gust. Em cansa la rima. Estic més còmode amb el vers lliure que no sacrifica pensaments per domesticar-los a l’estructura. Potser és per la meva incapacitat de crear-ne, de sonets, que no els valoro de forma suficient. Però el deixo a la tauleta de nit i no l’endreço, símptoma inequívoc que li he de donar una altra oportunitat. I sort que ho he fet. La seva poesia es comunica i es complementa bé amb altres arts: arquitectura, pintura, escultura, música. Manté una part clàssica, i sense abandonar la tradició, experimenta. L’estil, en alguns poemes, sobretot al poema que m’agrada molt Fa deu anys, fa deu segles, em recorda a Vicent Andrés Estellés. En la segona lectura, l’erudició de Vergés ja no em molesta, al contrari.


“de res no ens valdran els epitafis”
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés

16/8/16


“No pas d'argila o fang. Algú ens ha fet
d'una agra, obscura, insòlita matèria
dita malenconia. Els ulls més dolços
no són, per descomptat, els que ara ens miren.
 
Dolços són aquells ulls que ahir ens miraven”
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés

15/8/16

“Voler fixar l'amor en un poema
- com es fixa un insecte amb una agulla-
és cosa detestable. Prefereixo
prendre't per la cintura, i caminar,
caminar junts per platges solitàries
i estimar-te (tu exacta, tu bellíssima)
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés

14/8/16


“Al mig de la sendera de la vida
cal aturar-se un dia i mirar enrere.
Perquè, passat el temps, arriba una hora
que trobarem amarg el vi a les copes
i un gust de cendra inevitable als llavis.
Hem enterrat els pares i amics,
cada dia enterrem els més bells somnis.
I és que sembla destí obligat de l'home
anar enterrant allò que més estima”
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés

13/8/16


“que hem contat més mentides que astres té el firmament,
que cada cop la nit és més inhòspita”
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés

12/8/16


“Només en rars instants el món és bell”
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés

11/8/16


“I ja no espero res, ni les engrunes
del temps irrepetible que s'esmuny
com l'aigua entre les mans. (I no m'importa).
M'importa l'instant d'ara al teu costat”
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés

10/8/16


“La soledat de l'home és com un fruit
de dolça aroma però polpa amarga”
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés

9/8/16


“- Aquesta nit he somniat en tu.
(Molt t'he estimat, amiga, a totes hores).
- Mai no puc jeure del mateix costat.
(I vos creieu en el descans etern?)”
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés

8/8/16


“Recordo tantes coses. I m'adono
que dins el cos tinc més records que vísceres.
De cop comprenc que l'home és la memòria”
Poesia completa 1982-2014. Gerard Vergés