 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: És morta la poesia?
Títol original: Hilda dago poesía?
Autor: Joseba Sarrionandia
Traducció: Ainara Munt
Ojanguren
Any: 2018
Al grup de poesia ens arriba
l’antologia poètica de Joseba Sarrionandia, un dels escriptors més reconeguts
en llengua basca. Des de la seva complicada experiència vital ens pregunta, És morta la poesia?, alertant-nos que
aquesta sempre estarà en crisi perquè sol anar a contracorrent. Per
Sarrionandia, la poesia és lliure, oberta, una causa perduda necessària per
sobreviure, que es conclou en el lector. Pol·len Edicions presenta una acurada
edició bilingüe eusquera- català.
És morta
la poesia? és un dels poemaris més durs
que he llegit mai. A estones, he hagut de parar perquè no podia seguir llegint.
Sarrionandia, acusat de pertànyer a ETA, va ser condemnat a presó de la qual es
va escapar fa més de 30 anys i ha continuat vivint a l’exili. La temàtica dels
poemes hi gira ineludiblement. El poeta parla amb tristor de les arrels a la
terra on va néixer sabent la impossibilitat de tornar a casa, es qüestiona què
vol dir país en un món que se li ha
fet gran i aliè, expressa la dificultat del fugitiu a l’exili i el pas d’un
temps que se li fa etern, recorda i reviu les tortures de la presó omeses o
oblidades per la majoria, per incòmodes, però esgarrifosament reals, així com
les vagues de fam o el patiment quotidià de les mares dels presos; reflexiona
sobre el significat de la justícia i la funció social de la presó, assimilant
els tribunals amb teatres, els presoners amb morts i la població amb titelles. A
l’antologia, Sarrionandia també deixa un lloc a l’esperança i l’amor. I si
aquests (malgrat el dolor viscut) encara hi tenen cabuda, bé ha de ser un
senyal que la poesia, per sort, no ha mort.