31/3/22

Nit fidel i virtuosa - Louise Glück

© Bocins Literaris
Títol: Nit fidel i virtuosa
Títol original: Faithful and virtuous night
Autora: Louise Glück
Any: 2014
Traducció: Núria Busquet Molist
Edicions del Buc

 “It has come to seem
there is no perfect ending.
Indeed, there are infinite endings.
Or perhaps, once one begins,
there are only endings”

Nit fidel i virtuosa – Louise Glück

30/3/22

 “A fora nevava,
el paisatge es convertia en una sèrie
de blanes generalitzacions
marcades aquí i allà per formes
enigmàtiques als llocs on la neu s'havia amuntegat.
El carrer estava emblanquinat, els arbres dispersos estaven emblanquinats…
Canvis de la superfície, però, ¿no és això en realitat
l'únic que veiem sempre?”

Nit fidel i virtuosa – Louise Glück

29/3/22

 “em vaig preparar per dormir; amb el cap i els braços al graó superior; i el cos replegat a sota. Al cap d'una estona, va aparèixer una nena al capdamunt de l'escala, agafada de la mà d'una dona gran. Àvia, va cridar la nena, hi ha un home mort a l'escala! L'hem de deixar dormir, va dir l'àvia. Hem de passar en silenci pel seu costat. Està en aquell moment de la vida en què ni tornar al principi ni avançar fins al final sembla suportable; per tant, ha decidit aturar-se aquí, enmig de les coses, malgrat que això el converteixi en un obstacle per als altres, com ara nosaltres”

Nit fidel i virtuosa – Louise Glück

28/3/22

 “I was like a bright light passing through a dark room”

Nit fidel i virtuosa – Louise Glück

27/3/22

 “diverses altres passions i sensacions van ser, de la mateixa manera,
deixades de banda per sempre, i el cor va queixar-se
cada nit del futur, com un nen petit a qui prens la joguina preferida.
Però aquests adéus, vaig dir, són com funcionen les coses”

Nit fidel i virtuosa – Louise Glück

26/3/22

 “(molts anys després) érem encara en aquella primera fase, encara
preparant-nos per a començar el viatge, però no obstant això havíem canviat;
podíem veure-ho els uns en els altres; havíem canviat malgrat
no haver-nos mogut, i n'hi va haver un que va dir, ah, mireu com hem envellit, viatjant
només des del dia fins a la nit, no cap endavant o de costat”

Nit fidel i virtuosa – Louise Glück

25/3/22

Las partículas elementales - Michel Houellebecq

© Bocins Literaris
Títol: Las partículas elementales
Títol original: Les particules élémentaires
Autor: Michael Houellebecq
Any: 1998
Traducció: Encarna Castejón
Editorial Anagrama

 “De hecho, asombra ver la dulzura, la resignación y tal vez el secreto alivio con que los humanos aceptan su propia desaparición.
Hemos roto el vínculo filial que nos unía a la humanidad, y estamos vivos”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

24/3/22

 “El humor no nos salva; no sirve prácticamente para nada. Uno puede enfrentarse a los acontecimientos de la vida con humor durante años, a veces muchos años, y en algunos casos puede mantener una actitud humorística casi hasta el final; pero la vida siempre nos rompe el corazón”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

23/3/22

 “Puede que la vejez sea eso; las reacciones emocionales se embotan, hay pocos rencores y pocas alegrías; uno se preocupa sobre todo por el funcionamiento de sus órganos, por su precario equilibrio”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

22/3/22

 “La tradicional lucidez de los depresivos, descrita a menudo como un desinterés radical por las preocupaciones humanas, se manifiesta ante todo como una falta de implicación en los asuntos que realmente son poco interesantes. De hecho, es posible imaginar a un depresivo enamorado, pero un depresivo patriota resulta inconcebible”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq

21/3/22

 “Para el occidental contemporáneo, incluso cuando se encuentra bien, la idea de la muerte constituye una especie de ruido de fondo que invade el cerebro cuandose desdebujan los proyectos y los deseos. Con la edad, la presencia del ruido aumenta; puede compararse a un zumbido sordo, a veces acompañado de un chirrido. En otras épocas el ruido de fondo lo constituía la espera del reino del Señor; hoy la constituye la espera de la muerte. Así son las cosas”

Las partículas elementales – Michel Houellebecq