Bocins literaris: de novembre 2025

30/11/25

“La prueba más dura
ese salto que consiste en
quedarse inmóvil al borde de
la plenitud sin bordes”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

29/11/25

“Todo mañana es la pizarra donde te invento y te dibujo”

Que cada cosa cruel sea tú que vuelves – Julio Cortázar

28/11/25

Mendelssohn és a la teulada - Jirí Weil

Títol: Mendelssohn és a la teulada

Títol original: Na Strese Je Mendelssohn

Autor: Jirí Weil

Any: 1959

Traducció: Jaume Creus

Viena Edicions

“Els arbres creixien, victoriosos i immortals. Donaven fruits i feien servei, i quan no tenien més remei que morir, morien dempeus. No eren làpides aixecades en memòria de l'extinció o per perpetuar el record, eren la vida que supera la mort”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

27/11/25

“els seus cors bategaven espantats, perquè la forca s'elevava cap al cel, un monstre de dos caps en forma de T. S'estrenyien entre ells, perquè es trobaven perduts allà al fossat, sols enmig de gent estranya que se'ls mirava amb simpatia i horror, com si ja fossin morts”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

26/11/25

“Volien encara veure el sol en un cel blau, però el cel estava tapat de boira. Volien, si més no, tocar la seva terra natal amb les mans lligades, però el terra dur estava glaçat. Volien encara escoltar una veu humana, però al seu voltant només hi havia silenci, de la Ciutat Fortalesa no arribava ni el més petit soroll. El món que estaven a punt d'abandonar era un lloc mort i insensible”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

25/11/25

“Que davant seu parlessin amb tanta indiferència era el més terrible de tot. Significava que ja estava condemnat des del principi, que només tenia tant temps de vida com ells volguessin adjudicar-li, que per això no calia que es retinguessin en absolut de parlar: era un mort vivent”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

24/11/25

“aquí la mort estava unida a depredadores operacions financeres, a netes i pulcres xifres en columnes, en màquines calculadores i en llibres de caixa. I a l'última habitació de la planta baixa seia l'ajudant del botxí amb uniforme, del rang més baix, però uniforme. Tenia a la mà un segell que aplicava sobre un tampó abans d'estampar-lo a una llista i a una altra, tot repetint mecànicament: <<llest>>”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

23/11/25

“Havia construït aquell museu seguint els desitjos d'ells de tenir el seu monument a un poble extingit, però en realitat confiava salvar així els objectes sagrats que, en cas contrari, haurien estat destruïts si s'haguessin quedat als altres indrets conquerits. Ara sabia que els objectes romandrien, però el poble no”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

22/11/25

“El poder era condicional i de fet absurd, perquè qualsevol SS, ni que fos de baix rang, podia colpejar-lo, bufetejar-lo o posar-lo a netejar clavegueres. I fins i tot els soldats de tropa, encara que duguessin fusells amb la baioneta calada, eren titelles a les mans dels SS, que podien fer amb ells el que els plagués, i ja n'havien fet executar alguns a la Petita Fortalesa. Però el poder, fos condicional o pengés d'un fil, engendrava por i creava un buit, desfeia els lligams amb la gent i provocava solitud”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

21/11/25

“Un cop convertit l'enemic en número, se l'ha de transformar en gràfica, les gràfiques al principi van amunt i amunt, de forma regular i sostinguda, i després davallen, altre cop de forma regular, i davallen i davallen netament, pulcrament tan bon punt les xifres desapareixen, quan s'esvaeixen i es fonen en el no-res”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

20/11/25

“li va semblar que la ciutat s'havia tornat grisa, que s'estava corrompent, que es desintegrava, que tot es veia com cobert de pols i floridura, als aparadors de les botigues hi havia exposades capses de paper i tot d'objectes inútils, i la gent que caminava per les voreres feia cara d'infeliç i apesarada, com si tothom estigués aclaparat per algun pes que duia a sobre”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

19/11/25

“es posà a destruir l'estàtua amb el martell. De primer colpejà el cap de la Justícia amb els ulls embenats, tot seguit colpejà l'espasa desembeinada que tenia a la mà, després tornà a acarnissar-se amb el cap fins a esclafar-lo del tot, i llavors atacà el cos. Al cap d'uns instants només quedaven uns quants trossos de bronze, d'un color blanc brut, escampats pel terra del pati. Els va recollir i els va llençar al cubell de les escombraries. La Justícia ja no molestaria ningú més”

Mendelssohn és a la teulada – Jirí Weil

18/11/25

Clinica dell'abbandono - Alda Merini

Títol: Clinica dell’abbandono

Autor: Alda Merini

Any: 1995 - 2002

Giulio Einaudi Editore

“Ogni poeta
laverà nella notte
il suo pensiero
ne farà tante lettere
imprecise
che spedirà all'amato
senza un nome”